Letizia era una dona molt ambiciosa i va fer qualsevol cosa per arribar molt lluny. Tanmateix, mai no es va imaginar que arribaria a reina d'Espanya, la dona més poderosa d'un país. Ella estava centrada en la seva carrera com a periodista. El van apassionar els mitjans de comunicació des de ben petita. Ja a casa seva, el seu pare Jesús Ortiz es dedicava a la comunicació, i la seva àvia paterna, Menchu del Valle, era una premiada locutora. Menchu del Valle va ser famosa per la seva inconfusible veu a la ràdio, la qual va ressonar des de 1947 fins a 1990. La seva extensa carrera li va merèixer diversos guardons, entre ells l'Antena d'Or el 1974, una altra Antena d'Or per la seva trajectòria el 2004 i el Premi Nacional de Ràdio el 2013.
La família de Letizia, tant paterna com materna, sempre havia estat molt humil. De fet, encara es recorden aquelles fotografies de Paloma Rocasolano amb els seus pares a Benidorm, on anava tots els estius. Sortien de l'hotel a les set del matí per agafar lloc preferencial a la platja. Sempre portava el para-sol, les cadires plegables i la nevera atapeïda d'entrepans i refrescos. Una de les imatges més costumistes dels estius espanyols en la dècada dels 60 als 90.
David Rocasolano cridava a Letizia i la seva família, "els bledes"
Letizia va començar a sortir d'Espanya quan va marxar amb una beca a Mèxic. Allà va començar a gaudir de la vida sense saber que totes aquestes vivències sortirien a la llum en un futur molt llunyà. I que a sobre seria David Rocasolano el primer que faria mal a la monarca amb el seu llibre 'Adeu, Princesa'. És precisament el llibre que analitza Maica Vasco i extra que Jesús Ortiz era un home molt prepotent i cregut, se les donava de tot, segons David, però realment "no tenien ni on caure morts", exclama la periodista. "No és que no tinguessin calefacció, és que no tenien ni per encendre un braser", continua.
David Rocasolano recorda entre les seves pàgines que quan ell anava a casa de Letizia a visitar a les seves cosines, "les seves cosines li visitaven amb els llavis morats, embolicades en llençols i en pijames dobles, amb mitjons perquè no tenien ni per encendre un braser, tenien ni per menjar". David Rocasolano cridava a aquella casa "la casa de les bledes". "Es menjava, esmorzava i sopava bledes, per això estaven tan prims", llegeix Maica Vasco. Al poble ja els trucaven "els bledes".
