En plena era de les fake news i de les acusacions d'Abascal al Congreso contra periodistes "lacais" del govern Sánchez, convé recordar que en el passat hi havia Telediarios de la TV pública dirigits per un periodista lacai d'Aznar, un llepa-culs difícil d'igualar. S'atribueix a Ana Botella la gran frase: "La diferencia entre Alfredo Urdaci (TVE) y Ernesto Sáenz de Buruaga (Antena 3) es que a Alfredo hay que llamarle cada mañana para decirle con qué tiene que abrir. Con Ernesto no hace falta". La co-presentadora d'aquell lacai Urdaci era una tal Letizia Ortiz.
Convé repassar què opinava la reina Letícia quan Alfredo Urdaci intoxicava amb fake news a favor dels governs del PP. Urdaci va ser condemnat amb sentències judicials molt dures per mentir (mític cé cé o o només pels majors de 30 anys). Què pensava Letícia d'aquest individu condemnat judicialment assegut al seu costat? Li ho va revelar al seu cosí David Rocasolano que ho destapa al llibre Adiós princesa. Un volum a recuperar aquest confinament.
Letícia deia això del PP manipulant les TV, segons el cosí: "Desde que mi prima se convirtió en una estrella del papel cuché todo el mundo presume de ser su amigo. El caso más flagrante es el de Alfredo Urdaci, expresentador del telediario aznariano y uno de los manipuladores más fervorosos de la historia del periodismo español (que ya es decir). Letizia no lo soportaba y decía 'No lo aguanto más. Estamos haciendo el ridículo. La informacióin ha de ser objetiva". Ni lacai ni editor. Un llimac inaguantable per Letícia, aleshores Letizia Ortiz.
Letícia "se quejaba de la constante manipulación a la que sometía Urdaci toda información sensible para el Gobierno". Ara, en canvi, amb el vel de silenci que tapa la corrupció a la Casa reial, Letícia està encantada.