Letícia sempre ha estat una dona molt elegant, tots els mitjans de comunicació especialitzats lloen la seva bellesa i els seus impecables estilismes, no hi ha ningú que li faci ombra, és la monarca més aclamada. La premsa internacional sempre fa una bona crítica. Sap ser al seu lloc, encara que davant Felip VI sempre té un afany de protagonisme. La reina tenia un complex molt gran quan es va casar amb el príncep, l'altura. Es va veure molt baixa en comparació al seu marit i als seus sogres. Tots en la família eren molt més alta que ella, per això va començar a utilitzar talons alts, els més alts del mercat, en algunes ocasions no s'entenia com podia aguantar l'equilibri. Aquests talons durant tota una jornada, un dia sí i un altre també li van començar a fer mal i a destrossar-li el peu, però no deixava d'utilitzar-los perquè es veia més alta, estilitzada i no quedava en ridícul al costat del seu marit i de les seves filles.
Per aquesta incasable mania, Letícia pateix una dolorosa condició al peu, coneguda com a neuroma de Morton, que afecta al metatars, generalment entre el tercer i quart dit del peu. No obstant això, aquesta no és l'única malaltia al peu que experimenta la mare de Leonor, ja que també ha estat diagnosticada amb una metatarsàlgia crònica.
Les persones que tenen aquesta malaltia solen descriure la sensació com si portessin una pedra a la sabata o una arruga al mitjó, una cosa que constantment les incomoda. És un dolor intens, semblant a una coïssor, que sovint ve acompanyat d'entumiment als dits. Tanmateix, externament no s'aprecia cap signe visible d'aquesta condició.
Al llarg dels anys, Letícia ha recorregut a infiltracions per alleujar el dolor, ja que es tracta d'una malaltia crònica. Tanmateix, recentment ha considerat l'opció d'operar-se. La situació va arribar a un punt crític durant un viatge als Països Baixos. Per a algú com ella, coneguda per ser meticulosa i perfeccionista, va ser un moment especialment incòmode. A la recepció oferta pels reis holandesos, va haver de romandre asseguda mentre saludava els convidats. A més, no va poder entrar al gran saló juntament amb els amfitrions per al sopar, ja que ja es trobava asseguda al seu lloc. Fins i tot va necessitar una cadira de rodes per moure's en certs moments.
El ridícul més gran de Letícia en un acte institucional per culpa de la seva malaltia
Curiosament, Letícia va ser absent de l'agenda oficial durant les dues setmanes posteriors a aquest viatge, just el temps recomanat per al repòs després d'una operació d'aquest tipus. Durant aquell període, no va tenir cap compromís institucional, la qual cosa en va portar alguns a especular que havia perdut protagonisme dins de la Casa Reial. Tanmateix, després d'aquest descans, va reprendre la seva activitat amb esdeveniments, encara que de menor rellevància. La seva reaparició va tenir lloc en el Teatro Real, on va explicar que s'havia colpejat el peu amb una taula, que li havia causat una fissura i l'obligava a utilitzar sabatilles esportives més còmodes.
Però aquesta versió no era certa. Fonts properes a Zarzuela van confirmar el que es venia sospitant: Letícia es va sotmetre a una cirurgia programada per tractar la seva malaltia. Com sol ser habitual, la Casa Reial va optar per mantenir l'assumpte en total discreció i no va oferir cap declaració oficial sobre això. Aquest tipus de secretismes són, precisament, els que contribueixen a distanciar la institució de la ciutadania.
