Els Borbons són aquell tipus de gent que porque yo lo valgo, triats a dit per Franco, van començar a viure a Espanya a cuerpo de rey, i mai més ben dit. Tota la família viu gràcies al que paguem la resta, a les assignacions que els hi toquen i a que totes li ponen. I és clar, és molt fàcil que tinguin molts negocis, así cualquiera, gràcies a la pastarrufa que poden anar apilant. D'exemples de barruts en tenim per donar i per vendre a la família: des del jeta més gran del regne, l'emèrit Joan Carles, i els seus negocis peculiars, per dir-ho suaument, fins al tarambana de Froilán, passant per Victoria Federica, Juan, Miguel i tota la troupe. I la de cosins Borbons que hi ha escampats. Quedem-nos en un dels més franquistes i simpatitzant de l'ultradreta que hi ha: Luis Alfonso de Borbón y Martínez-Bordiú.
Amb diferents títols nobiliaris, el besnet de Franco no es talla un pèl a l'hora de demostrar les seves simpaties cap a la ultradreta, igual com els diferents negocis que se li fiquen entre cella i cella, algun d'ells, amb un tuf de ranci que tomba. Insuperable quan va crear un joc de cartes més fatxa que el aguilucho, un joc, 'Juega España', "con el que promete colarse en los hogares estas Navidades para entrentener e instruir a partes iguales repasando algunos de los episodios, personajes y obras de arte más relevantes de nuestra historia". 96 cartes i un dau amb els colors de la rojigualda, i diferents preguntes. ¿Qui guanya?: “El primer jugador que con las letras de sus cartas consiga formar la palabra ESPAÑA”. No falta la carta de Franco, és clar. Ni un truc per guanyar: cridar 'Arriba España'. Així pots robar sense perill. Sense amagar-te'n.
Ara, el Borbó protagonitza "un último y estrafalario" negocio, un més dels molts que ha començat, alguns de dubtosos, molts de ruïnosos, i algun que va fent. El darrer? Una botiga de merchandising "de ciertas marcas –no imitaciones, por favor–". enmig de Madrid, al carrer Princesa. Primer va començar sent un botiga de drones, però la cosa ha anat degenerant. I en què s'ha convertit ara? "Reconvertirse o morir"... Una botiga, un calaix de sastre, on hi ha de tot: "gorras, llaveros, camisetas, souvenirs, caramelos, cervezas... Hay desde un llavero o un polo hasta llantas de coches de carreras o cazadoras de cuero. Es para todas las edades y para hombres y mujeres", ha dit ell... Si és que fins i tot les seves explicacions tenen tuf de resclosit. Però atenció a la cirereta, quan ha definit el negoci com a "un chino fino. Se puede encontrar prácticamente de todo, eso sí, todo de marca y nada de imitación".
Luis Alfonso de Borbón ha muntat aquest negoci a mitges amb un soci, i sovint se'l veu a ell allà, a la botiga, "Yo procuro estar aquí cada día, y estaré siempre que se me necesite", ha dit el fill de Carmen Martínez-Bordiú.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!