Espanya és un país abonat a la distorsió. La seva percepció sobre diversos temes resulta esgarrifosa: la unitat de la pàtria, la justícia i la monarquia són exemples diàfans d'aquesta patologia. En el cas de la corona, però, la cosa arriba al paroxisme: per molta porqueria que ragi dels Borbons, tant se val: és més fàcil mirar cap a una altra banda que assumir la crua realitat. Una realitat que parla de corrupció, de mentides, de cobdícia. D'un país que es resisteix a superar l'herència franquista i que s'entesta en defensar una institució podrida i atrotinada, fins i tot inculcant el parany a la canalla. La mostra més eloqüent la trobem amb el descens als inferns de Joan Carles I, fugit des de fa prop d'un any als Emirats Àrabs per no haver de respondre per les seves malifetes. No importa la gravetat ni la quantitat de fets vergonyants que se'n destapin. Tot el contrari: 'cuanto peor, mejor'. 

Joan Carles I / Casa Reial

Afortunadament, però, hi ha milions de ciutadans que no s'empassen aquesta bola, i no tenen por de rebutjar-la. Sí, la seva dissidència els ha valgut represàlies, humiliacions, atacs i descrèdit, però ni tan sols així els faran callar. Un dels casos més paradigmàtics és el de l'extinent de l'exèrcit espanyol Luis Gonzalo Segura, expulsat del cos militar (liderat pels Borbons, per cert) per denunciar les pràctiques corruptes i de nostàlgia franquista que encara avui són el pa nostra de cada dia entre els uniformats. Un home que parla alt, clar i de forma valenta. També autor de retrats encertadíssims sobre el seu país i els seus 'exjefes': atenció a la comparació brutal que fa entre dos nacions monàrquiques, sí, però que s'assemblen com un ou a una castanya. "Noruega tiene un fondo soberano con un billón de euros. España tiene un soberano con un fondo de 2.000 millones. Y muchos creen que son lo mismo". Exactament el mateix, oi? La xarxa aplaudeix la seva valentia, mentre amplia la reflexió del madrileny.

Luis Gonzalo Segura / TV3

​

Així és Espanya: l'única monarquia que regna una república bananera. Tots els que la defensen, una de dos: o treuen profit d'aquest règim, o senzillament pateixen una miopia galopant.