Hem de confessar que estem una mica tristos per la marxa de Froilán d'Espanya. Ha marxat en braços del seu avi Joan Carles, fent bona aquella màxima de Dios los cría y ellos se juntan. No saben què han fet a Zarzuela. Posar junts dos tarambanes com l'emèrit i Froilán al mateix cistell, a Abu Dhabi, pot provocar problemes diplomàtics amb aquell país en menos que canta un gallo, que en clau Borbó, seria, en manos que estos dos montan una fiesta y lo ponen todo patas arriba. No hi haurà prou vicis per poder satisfer les necessitats del iaio i el net. Però, el que dèiem, amb el seu adeu del país, ens quedem una mica orfes.
Qui serà ara capaç de protagonitzar notícies tan meravelloses com ell? Quin membre de la família reial ocuparà el seu lloc quan hi hagi redades en afters il·legals, amb menors, cocaïna rosa i ganivets? O quan hi hagi baralles a navajazo limpio, amb sang per terra, en una discoteca de Madrid? No sabem el que perdem amb Froilán fora d'òrbita. La d'alegries que dona a la ciutadania veure com aquest esperpèntic personatge deixa una vegada i una altra a la monarquia per terra. Però Zarzuela ha dit que ja n'hi ha prou d'aquest color, ja està farta i l'han enviat amb un bitllet d'anada, i millor si no torna. La ciutadania està trista perquè l'hagin facturat, però hi ha un col·lectiu de professionals que estan fent festa grossa en veure que el fill díscol de la infanta Elena ha fet les maletes. Un grup de persones que anaven pel camí del pedregar. Qui? Els vigilants de seguretat que el seguien, els seus escortes que vigilaven que no es fotés un (altre) tret al peu o que es fiqués en (més) problemes, que li salvaven el cul i que amagaven la brossa sota la catifa per cobrir les misèries del nen.
Una professió de risc i no suficientment ben pagada. Seguir a tot arreu aquest farrero, fer la vista grossa i treure'l dels embolics és el seu pa de cada dia. "Es muy difícil ser un cubre-babies". Els segurates estan sobrepassats, nervis a flor de pell vigilant aquest esgarriat i que no acabin les nits en tragèdia. Han aplicat mesures a Froilán, com "contravigilancia fija e intensa y dispositivos de geolocalización permanente en forma de teléfono móvil o de reloj" perquè així els serveis de seguretat sàpiguen en tot moment on es troba, i que puguin tenir enregistrats tots els seus moviments. Ara, però, Voz Pópuli acaba de fer una revelació sucosa sobre aquest personatge que té tants noms com escàndols: Felipe Juan Froilán de Todos los Santos, o de Todos los Antros, com l'ha batejat la xarxa. Doncs ara caldrà afegir-li un nom més: el nom amb el qual el coneixen els seus escortes.
Expliquen que tot i que no tenia un "indicativo operativo" oficial, sí que va guanyar-se un "alias cariñoso" entre els agents que l'han protegit. El malnom que el compara amb un dels reis de la festa, la disbauxa i el despiporre a Espanya, present a tots els saraos d'Eivissa, acompanyat d'una permanent motxilla on qui sap què hi tenia guardat allà. Algú que fa que Froilán sigui un aprenent a l'hora d'embogir de festa. El gran Pocholo Martínez-Bordiú. Perquè sí, amics, els escortes es refereixen a Froilán amb el nom en clau de "Pocholo". Meravellós el seu "Esta noche vamos de fieeeeeeeshta!!".
Així ho han confirmat fonts pròximes als serveis de seguretat de la Casa Reial a l'esmentada publicació. Això sí, incideixen, que no se li va posar cap indicatiu en clau per no revelar el seu nom en les converses mantingudes durant els operatius. Però finalment van batejar-lo així per identificar-lo sense haver-li de dir Froilán. El millor, però, la justificació de la tria del nom, un malnom que remet indubtablement a l'aristòcrata, icona de la festa, i un personatge habitual de la premsa del cor. Diuen que "Es un alias cariñoso, es una forma de seguir preservando su identidad pese a no tener un nombre en clave oficial". Carinyós, diuen, hahahahahaha. Qui sí té nom en clau és Juancar, amb qui ara es retrobarà Froilán. Li diuen "Roca 0"... Pocholo i la Roca, junts... preparin provisió de crispetes.