Mario Vargas Llosa no peta gaire fi últimament. Té el cap en un altre món, està despistat, la pífia constantment. El premi Nobel de Literatura de 86 anys i parella d'Isabel Preysler està protagonitzant episodis força vergonyants en públic. Els seus discursos són la riota. Un canvi que d'alguna manera celebrem, perquè el peruà no acostumava a fer riure ningú. Només alimentava l'ego dels fatxes i emprenyava a catalans, bascos i a tots aquells no combreguen amb les teories ultranacionalistes espanyoles i els monolingües mesetaris. Per això, doncs mira, és un avenç. I un descans. Ara bé, aquest nou hàbit hauria de fer patir el seu entorn. Alguna cosa no està bé, està pitjor que de costum.
Vam tenir una mostra inequívoca de la seva davallada fa algunes setmanes, quan presentava un acte d'una fundació molt de dretes i que servia exclusivament per lloar, adular i llepar els peus d'Isabel Díaz Ayuso. Va ser hores abans d'anar a celebrar la seva festa i homenatge amb la flor i la nata de la naftalina espanyolista. Per tant, no es podia argumentar que li hagués caigut malament alguna copeta d'escumós amb l'estómac buit. No, era conscient de fer-li la pilota a Ayuso fins a límits delirants. La va comparar amb el que, segons els seu criteri, ha estat el millor president dels EUA. Ronald... Goebbels. Volia dir Reagan, però el subconscient és punyeter. I li va sortir el ministre de propaganda nazi d'Adolf Hitler. Ayuso, Hitler, Goebbels. Vargas Llosa. Un pack. Ejem.
Han passat les setmanes i el ridícul s'ha tornat a manifestar. Vargas Llosa era el premiat amb el Capote de las Artes 2022, una distinció importantíssima de la muerte en un esdeveniment ple a vessar d'amants de la tortura animal. L'escriptor rebia el guardó de mans de la infanta Elena, molt coneguda per la seva afició a aquest espectacle lamentable i caspós. La mare de Victoria Federica (amb la que no es parla) i Froilán havia estat la destinatària del capote el 2019, i li havien encarregat lliurar-lo al nòvio de la Preysler. Tot eren somriures i buenrollito fins que l'home va perdre l'oremus, espifiant-la i ensorrant una altra membre il·lustre de la Casa Reial i dels Borbons: la princesa Elionor.
L'home patia un lapsus i es referia a l'Elena, dempeus al seu costat, com l'Elionor, hereva del tron espanyol. La sala esclatava en rialles, és clar, per la ficada de pota del senyor. Cap de les dues estaran contentes, però. Elionor perquè l'han confós amb un de les més antipàtiques de la família. I 'doña Elena' perquè sembla que li toquin els nassos amb la gran espina que té clavada: tot i ser la primogènita de Joan Carles i Sofia, la van apartar de ser reina. Cosa que amb la filla de Felip i Letícia no passarà. El passat la persegueix.
Vargas Llosa va curt de fòsfor, la memòria li juga males passades. Que algú prengui mesures, no pinta bé.