Mary de Dinamarca, lliçó humiliant a la monarquia espanyola, els ensorra

Mary Donaldson, la princesa Mary de Dinamarca, no aguanta més. Conscient que li estan fent el llit, està pensant-se molt seriosament enviar a pastar fang al seu marit Frederic. Les fotos amb Genoveva Casanova a Madrid han obert la caixa dels trons, el matrimoni reial perilla. El divorci està més a prop. I contra el que els malpensats en puguin dir, aquesta opció és la menys beneficiosa per als seus interessos personals. Tanmateix, està disposada a sacrificar-ho tot per una paraula clau: la dignitat. No és una consentidora. No és una dona aferrada a un títol, a un estatus ni a un xec de molts zeros. Si el seu home és un infidel, un mentider i un poca-solta, prou. Així de senzill, i així de complicat alhora. 

La víctima principal de l'exclusiva de 'Lecturas' que ha fet la volta al món ha estat maltractada sistemàticament pels royals danesos. Especialment pel mateix Frederic, però també per la seva mare, la reina Margarida. La veterana monarca mai no l'ha vist amb bons ulls; de fet, cap de les novietes del seu fill li han fet el pes. Com li va passar a Felip VI, la lluita per triar parella va ser a cara de gos. La Margarida anava despatxant pretendents per raons diverses, tot i que, al cap i a la fi, es podria resumir en classisme, prejudicis i ideals de caràcter medieval. Finalment, va accedir al compromís amb la Mary, però va ser un mal menor. Almenys no era una model de roba interior, com el gran amor d'en Frederic, i per la que diuen que va plorar desconsoladament el dia que li va donar el "sí, vull" a Donaldson. Un vistiplau enverinat, com es va demostrar poc després de les noces. 

Les capitulacions matrimonials són una constant a la reialesa. Els poderosos volen protegir el seu patrimoni i fortuna d'elements externs, sobretot quan aquests són plebeus i, per tant, sospitosos de forasters i aprofitats. En Frederic i la Mary en van signar un document d'aquesta mena en convertir-se en marit i muller, però dos anys després i embarassada del seu segons fill, la van obligar a estampar la seva signatura en un nou document absolutament lleoní i despietat. Si s'acabava l'amor, si tot saltava pels aires, l'australiana marxaria de la mateixa manera que havia arribat: pelada. Renunciava a indemnitzacions milionàries, a drets sobre immobles i possessions, fins i tot a la possibilitat de traslladar-se a viure allà on volgués. La corona controlaria cada pas, sotmetent-la de manera radical. Donaldson, enamorada i convençuda de la lleialtat del seu marit, no s'hi va oposar. Quedava en inferioritat manifesta, però no seria ella qui posés el matrimoni en perill. Ja se n'encarregaria en Frederic de fer-ho. 

Amb l'enrenou majúscul organitzat al voltant d'aquests protagonistes, el més fàcil seria pensar en una Mary submisa, patint en silenci per no renunciar a allò que encara tenia al sac i ben lligat. A l'estil de la reina Sofia, vaja: coneixedora de milers d'aventures del marit Joan Carles, però muda i mal·leable a canvi del títol reial. No cal dir que l'aussie no és com la grega, té molts més valors en l'ungla del peu que la mare del rei d'Espanya. Si es divorcia oferirà una lliçó humiliant a l'emèrita i a tota la Casa Reial espanyola, l'enèsima propinada per un royal europeu. El tot per la pasta de Sofia quedarà ensorrat. Diferències entre els royals pota negra i els que han viscut al món real. Tant de bo que passi.