Els Països Baixos es preparen per commemorar el 160 aniversari del final de l'esclavitud el pròxim 1 de juliol, en una jornada coneguda com a Keti Koti o Dia de l'Emancipació, una data històrica que no estarà exempta de polèmica. S'espera que la Casa Reial holandesa prengui un paper protagònic aquest dia tan significatiu, però no precisament per motius positius. Sorprenentment, el rei Guillem i la reina Màxima s'enfronten a un escàndol que els obligarà a demanar disculpes per la participació de la Casa d'Orange en el tràfic d'esclaus i el colonialisme durant més de 250 anys.
Guanys milionaris a Holanda gràcies a l'esclavitud
Després que el rei Carles III d'Anglaterra recolzés un estudi històric sobre la participació de la monarquia britànica al comerç d'esclaus, un nou informe titulat 'Estat i esclavitud' ha sortit a la llum, deixant la Casa d'Orange en una posició compromesa. Gràcies a aquest revelador informe, encarregat pel Govern d'Holanda, s'ha descobert que els prínceps d'Orange, inclòs Guillem III, es van beneficiar enormement de l'esclavitud i l'era del colonialisme, acumulant guanys que assoleixen la increïble xifra de gairebé 1.000 milions d'euros.
L'impacte d'aquestes troballes és aclaparador. L'informe assenyala que els membres de la Casa d'Orange van jugar un paper actiu a l'establiment d'una política d'explotació, esclavitud i treballs forçats a Àsia i el Carib. La investigació ens porta fins a l'any 1688, quan Guillem III va ascendir al tron britànic després de la Gloriosa Revolució, convertint-se en governant de la Gran Bretanya i liderant la invasió d'Anglaterra amb l'aprovació del Parlament. Encara que la Gran Bretanya va prohibir l'esclavitud el 1807, aquesta pràctica va continuar a les colònies britàniques fins a 1833.
Holanda, un dels últims països en abolir l'esclavitud
Tanmateix, Holanda no va abolir l'esclavitud fins a 1863, tres dècades més tard, convertint-se en un dels últims països en fer-ho. La riquesa generada per aquest nefast comerç va impulsar l'Edat d'Or del país en els segles XVI i XVII, convertint Amsterdam en l'epicentre del sistema econòmic mundial. D'acord amb l'historiador Raymond Schutz, Guillem III i els seus successors van acumular "3,04 milions de florins en guanys colonials", una suma que en l'actualitat ascendiria a més de 543 milions d'euros. A més, els prínceps d'Orange van obtenir uns altres 502 milions d'euros per la seva participació en la conquesta de territoris a Àsia i el Carib, com Indonèsia, Aruba, Surinam i l'Antilles neerlandeses (Curazao, Bonaire, San Eustaquio, Saba i la meitat de San Martín).
El primer ministre Mark Rutte va declarar en un discurs a la Haia, el passat 19 de desembre de 2022, que l'esclavitud havia de ser reconeguda com "un crim de lesa humanitat", i va expressar el seu penediment per "les accions passades de l'Estat neerlandès". Tanmateix, molts ciutadans van considerar que aquestes disculpes s'haurien d'haver realitzat l'1 de juliol de 2023, data en la qual es commemora l'emancipació de l'esclavitud. Segons alguns, "si hi ha una disculpa, hauria de ser la primera de juliol, el dia en què ens van treure les cadenes." Ara, totes les mirades estan posades aquell dia, esperant que Guillem i Màxima d'Holanda en facin una mea culpa històrica