Miguel Ríos és el cantant de rock més veterà de l'Estat espanyol. Té 77 anys, però les piles més carregades que molts de 20, 30 i 40. Es va retirar oficialment l'any 2011, però el cuc de la música i dels escenaris van fer que l'adeu fos només un parèntesi per tornar amb més força. I així continua: el 7 de maig de 2021 va publicar el seu darrer disc d'estudi, 'Un largo tiempo'. El passat 8 de gener va participar en el concert especial organitzat per Televisió Espanyola per ajudar els afectats pel volcà de La Palma. I ara es troba en ple procés de promoció d'una gira molt especial: 'Rock&Ríos' , que commemora 40 anys del llançament d'uns dels seus LPs més famosos. De benzina va sobrat. Però no només d'això.
El de Granada és un home que parla clar, que es mulla. Que no té por de crítiques i atacs. Molt amic d'Ana Belén, Serrat, Sabina i Víctor Manuel, hom podria pensar que segueix la seva línia d'opinió sobre temes polèmics sobre qüestions polítiques. Per exemple, la causa catalana, el Procés independentista i la repressió de l'Estat. En Miguel, però, va per lliure, o si més no gosa dir allò que la resta o calla o, pitjor encara, es mofa de forma lamentable. Això és ser valent, de bon roquer, 'cañero'. Li va la marxa, una actitud que li queda tan bé com la chupa de cuir.
Ríos ha passat pel programa 'El Intermedio' del seu amic El Gran Wyoming. Tenen una relació especial, franca, transparent. Gràcies a aquesta sintonia hem pogut ser partícips d'un moment televisiu que potser ha fet pupita a milers de quilòmetres, als Emirats Àrabs. No sabem si l'aparell de tv de Joan Carles el fugit sintonitza La Sexta, però tant de bo que fos així. L'emèrit hauria assistit al mastegot sideral que li va etzibar el músic. Atenció a les seves paraules perquè són senzillament genials, arran del recordatori del presentador sobre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts que va rebre de mans del Borbó el 1993: "Está ahora muy de moda decir que nunca has tenido afinidades con él, pero yo confieso que he cenado y he ido a algunas recepciones con él. Y me parece terrible lo que sabemos, nunca esperaba que iba a cometer ese fallo tan terrible. No se puede ser obscenamente rico. Se puede ser rico, tener dinero y pelear por tenerlo, pero querer ganar dinero a costa de todas las cosas que ha hecho me parece uno de los fallos más grandes". Pim-pam-pum.
Com a anècdota del tipus d'humor i el tracte del 'Campechano', Ríos recorda l'acudit dolentíssim que li va fer en aquella recepció oficial. 'El Club de la Comèdia' hagués tancat les portes el primer dia amb comediants com en Joan Carles: "Me dijo 'hoy hay dos reyes en la sala, el rey de España y el rey del rock'. Qué chiste más malo, ¿no?". Fins i tot li feia coseta recordar-ho.
Ríos ha estat sempre una figura enorme. Però segons passen els anys es fa més estimable. Sempre així.