Això de "se pilla antes a un mentiroso que a un cojo" li va com un guant a Miguel Urdangarin, el tercer fill de la infanta Cristina i el seu ex Iñaki. El gran desconegut de la nissaga, lloat com estudiós, treballador i de futur brillant, comença a adquirir els pitjors vicis de la casta borbònica. El jove de 21 anys, recentment llicenciat com a biòleg marí al Regne Unit, ha tornat a Ginebra amb un seguit d'objectius oficials, apuntats per la premsa cortesana: acompanyar la mare recentment divorciada, fer màsters i postgraus per ampliar la seva capacitació professional i, sorprenentment i per una raó ignota, fer un curs de monitor d'esquí. Precisament l'escenari d'un accident que li va deixar un genoll malmès, immòbil i amb risc elevat de passar per quiròfan. Doncs bé, ja els anunciem que tot és una farsa. I les proves les tenim davant els morros.
Comencem per això de fer companyia la mama: quina mala sort que des que en Miguel és allà, no hi hagi cap document gràfic amb la Cristina. Que si un viatge de cooperació, que si una escapada a Barcelona, que si la abuela fuma. En cap cas ho ha deixat tot per acompanyar la criatura pel tràngol de la lesió i l'imminent pas per un hospital. De fet, l'única imatge del noi amb un Borbó ha estat amb l'avi Joan Carles, resident oficiós al país helvètic des de fa unes setmanes. El van retratar entrant a l'Hotel Des Bergues amb problemes de mobilitat en una cama. Semblava greu, aparatós. I fins al dia 23 de març, recordin la data, la versió era aquesta: el pobre homenet estava fotut. Doncs bé, 2 dies després, el 25 de març, els paparazzi l'enxampaven pels carrers de la capital de Suïssa. Unes fotos compromeses que no han vist la llum fins avui. Per què? Perquè cap revista les havia comprat. Interessava mantenir-les en secret.
O en Miguel va experimentar un miracle en 48 hores o, una vegada més, l'aparell propagandístic dels Borbons ens ha tornat a colar un gol per l'escaire. Les imatges demostren que no tenia cap problema al genoll: caminava tan tranquil i sense problemes, amb gran flexibilitat i en pantalons curts, vambes i roba esportiva. Feia aspecte d'anar a fer esport, al gym o al club de polo de pijos. Tot això ens porta a l'apunt que feia 'Vanitatis' en explicar el contratemps a la neu: que el pobre s'avorria a Ginebra sense res a fer, incapacitat. La bola és sideral: no fot res perquè no vol. També s'està prenent un any sabàtic, per dir-ho finament. Punt. Com la Irene. Com el germà Juan Valentín, en el seu dia. Com els cosins Victoria Federica i Froilán (anys que s'han convertit en tota una vida). Va en l'ADN.
No, l'Urdangarin no té cap intenció de posar-se a estudiar postgraus ni màsters a Suïssa. Almenys, de moment. Una altra cosa és que ho faci en el futur, forçat per les circumstàncies i la projecció paupèrrima de la seva vida de dropo milionari. La sensació és de presa de pèl, d'estafa informativa. Que quedi clar: ens alegra saber que està bé de salut, però això de fer passar bou per bèstia grossa és el gran reclam que farem sempre als royals espanyols. Ja tenen els diners, els privilegis i la protecció: però que no tractin d'enganyar-nos. A veure si li entra al cap a determinades persones.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!