La reina Sofia va aguantar des del primer any de casada amb Joan Carles I, ara a l'exili, una infidelitat darrere una altra. La seva mare, la reina Frederica, animava a la filla perquè aguantés fins el final: "No l'abandonis mai, no deixis de ser reina. O vols ser com jo, una reina sense regne, una pària que ha de viure de la caritat dels altres i que he viatjat fins l'Índia perquè ningú m'aguanta?". Així ho recorda la periodista especialitzada en la casa borbònica, Pilar Eyre.
La família de Sofia va ser expulsada de Grècia després d'un referèndum l'any 1974 que va acabar amb el sistema monàrquic. El seu germà Constantí va ser el darrer rei abans de la proclamació de la república. I la seva mare va anar a viure a Delhi amb el gurú Mahadevin i la seva filla Irene. La pobresa amb què es van veure després de ser expulsats va ser tan extrema que Sofia els va assegurar menjar i roba en un primer moment. Aquell passat, força recent, havia marcat a Frederica i amb aquesta idea va créixer la jove Sofia.
Tant és així que des del primer any de matrimoni va sorprendre Joan Carles en el seu mateix llit amb una dona que s'havia presentat, per sorpresa, en una caceria. Sofia tan sols tenia 37 anys i acabava de morir Franco, calia instaurar el seu nou règim i això quedava en un segon pla. Va marxar a l'Índia, Sofia estava disposada a deixar-ho tot, però s'ho va repensar. Quan va tornar del viatge li va dir a Joan Carles que passés el que passés, mai es divorciaria d'ell i seria reina fins a la mort.
Eyre explica alguns detalls força il·lustratius. L'advocada catalana Magda Oranich, exdirectiva blaugrana en l'etapa de Joan Laporta, tenia una bona relació amb Sofia. Oranich va explicar a Eyre: "Entenc que pugui perdonar unes banyes, al cap i a la fi, a partir d'una edat deixes de donar importància a aquestes coses però que el teu marit sigui un malalt de la caça? Nosaltres, que som animalistes com ella, no ho podríem suportar".
Recordem que Sofia sempre se la veia lluitant per protegir els animals. Pel record queden aquelles imatges d'ella al costat d'un os panda per preservar i reproduir aquests animals amb un acord entre el zoo de Madrid i el govern xinès. Oranich conclou: "No ho podria aguantar si no és perquè hi ha una motivació molt forta...". I la tenia: la corona que la seva mare tant li havia repetit que no podia perdre.
