Nacho Cano i el regal més incatalogable que li han fet mai a Letícia: llàgrimes

Aquest dimecres 22 de maig, els reis Felip i Letícia celebren el seu 20è aniversari de casats. Tal dia com avui, fa vint anys, es deien el Sí, quiero, encara com a Prínceps d'Astúries, i ara ho han celebrat amb quatre fotos mal comptades repartides a les agències i el paripé habitual de qué felices somos. Sopars de duro. Sigui com sigui, per terra, mar i aire el casament del Borbó i la periodista és a tot arreu. S'ha repassat fil per randa què va donar de sí aquell dia, però sens dubte, una de les qüestions més sucoses té a veure amb la llista de noces, els regals que van rebre els ara monarques per part de convidats, amics i autoritats.

Abans (i després) d'aquest moment a la Catedral de l'Almudena de Madrid, els nuvis van rebre una no parar de regals, la majoria, objectes inclassificables, molts pongos i algun obsequi que no hi ha per on agafar-lo. Un fotimer de convidats, famosos i representants de diferents institucions públiques amb els respectius regals. Quins? Atenció a la llista recordada per Vanitatis perquè és de traca. Una escultura de bronze per part de l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i la seva dona Sonsoles Espinosa; un gerro de vidre estil art noveau del Congrés dels Diputats; un joc de cafè del cos diplomàtic i un llarg etcètera. Catifes, una edició d''El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha' o uns peücs i una samarreta de l'Atlètic de Madrid per part del difunt i peculiar expresident del club matalasser, Jesús Gil... Queda, però, el regal més diferent que li han fet mai a Letícia i Felip. Per part de qui? De Nacho Cano.

El músic, excomponent de Mecano, té fama d'intensito, de prendre's les coses a la valenta, de ser especialot. Cano també li va fer un regal a la parelleta. Un regal incatalogable, que alguns podrien considerar un regal enverinat, però que a Letícia i Felip, pel que sembla, va sorprendre positivament (o això és el que van fer creure): una simfonia exclusiva per a ells, Música para una boda, una composició del músic d'uns nou minuts de durada. Si ja es fa coll amunt una peça seva de tres minuts, imaginin una tabarra de gairebé deu. Una peça amb violins i instruments de vent "para darle un aire de cuento a una melodía propia de película Disney", com deien al diari El Mundo en el seu dia. "Mi 'Música para una boda' es una melodía para una historia de amor muy especial", deia l'autor, "echando mano de lo solemne, lo romántico y lo emotivo".

Una melodia assonant que es va repetint de manera encadenada en alguns dels seus compassos, introduint-hi variacions, on també hi havia percussió i algun solo de piano. I com ho van entomar els reis, abans prínceps?: emocionats i amb llàgrimes als ulls: "'A mí me ha gustado muchísimo', repetían los enormes ojos de Letizia abiertos de par en par cada vez que alguien le preguntaba por el asunto". I Nacho Cano, "'eclipsado' por la pareja, los novios le han dicho que se han emocionado al escucharla".