Pablo Urdangarin és des de fa anys l'únic Borbó capaç de substituir Elionor arribat el cas que la princesa renunciés o no pogués ser reina. El concepte Família Reial existeix només per això: perquè tots els cosins de la princesa ocupen un número en l'ordre successori. Són tots suplents d'Elionor, començant per la germana petita, la infanta Sofia, i acabant per Irene Urdangarin. Entremig dos Marichalar que només Vox imagina amb la corona. Zarzuela es desespera quan contempla que aquests suplents passen la vida entre catifes vermelles, photocalls, programes de TV com El desafío o prenent-se anys sabàtics de no se sap quin estrès. Alguns ocupen llocs de treball imaginaris creats ad hoc expressament per fer veure que fan alguna cosa. L'únic cosí que de debò fa alguna cosa és Pablo, el primer que va guanyar un salari, jugant a handbol a França i ara a Catalunya. És l'únic que parla amb la premsa i de manera educada. És l'únic que té parella formal, Johanna. Segons l'última enquesta publicada valorant tots els Borbons, és el que treu millor nota, l'únic Borbó viable com a futur cap de l'Estat.

Pablo Urdangarin i Johanna Zott, Instagram

Zarzuela mira amb bons ulls el cosí més català d'Elionor. Dels quatre Urdangarin nascuts a Barcelona Pablo és l'únic que viu i treballa a Catalunya, resideix a Pedralbes i treballa a Granollers. Però mai ningú l'ha vist massa català pels estàndards espanyols. Lluïa la senyera a la samarreta quan jugava amb el Barça i l'únic gest que va disgustar Casa Reial és quan va accedir a sortir amb tot l'equip del Barça amb una pancarta demanant que s'aturés la guerra a Ucraïna. Ja no ho ha fet més, ni per Palestina. Pablo no ha pogut dissenyar la carrera perfecta al millor equip del món d'handbol. El Barça de Laporta el va rebutjar. Un pas enrere en les seves aspiracions professionals i en el somni humit de la Corona: un altre Borbó abanderat a uns Jocs Olímpics, com Felip a Barcelona '92 on va anar a competir amb l'equip de Vela. Pablo Urdangarin no té el nivell del Barça però aspira a la Selecció espanyola i per fi ha aconseguit la foto que volia, lluint la bandera d'Espanya a la samarreta de la Selecció. No a l'absoluta sinó a la selecció B, la dels jugadors més joves, anomenats Hispanos universitarios. Juguen el Mundial de la categoria a Màlaga i Pablo ha estat seleccionat. Salt qualitatiu entre aquestes dues fotos: amb el Barça prenent partit polític i amb la roja, amb Espanya:

Pablo amb el Barça i la pancarta Stop War, EP
Pablo Urdangarin debuta amb Espanya, EP

Pablo amb la Reial Federació Espanyola d'Handbol, que com a reial té una corona a l'escut. No costa imaginar les pressions que hi haurà dins d'aquesta Federació per tal que Pablo debuti amb la Selecció absoluta. El gendre perfecte, el cosí que podria ser príncep, el català però no massa, el discret, atractiu i professional Pablo Urdangarin. Només hi ha una taca en aquesta foto que Zarzuela no pot evitar, Pablo va amb els colors d'Espanya i amb el número 14, el del seu pare Iñaki. Únic condemnat de la Família, empresonat, sense el ducat de Palma, adúlter i finalment fora de la Família Reial. És l'únic que Espanya s'ha d'empassar, que Pablo dugui el cognom i el dorsal d'una persona que va delinquir aprofitant-se del cognom Borbó. Però això és el que feia l'avi matern, Joan Carles. Pablo, el príncep d'Astúries a l'ombra.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!