En els últims mesos, Pablo Urdangarin ha viscut una decepció professional que ha tocat el personal. El jove, jugador del BM Granollers, tenia grans esperances de ser convocat per representar a Espanya en els Jocs Olímpics de París el 2024. Aquesta oportunitat, més que un somni esportiu, significava una manera de continuar el llegat del seu pare, Iñaki Urdangarin, qui també va brillar al món de l'handbol i va deixar la seva empremta en aquest esport. Tanmateix, les seves aspiracions es van esvair quan es va quedar fora de la llista final del seleccionador nacional.
La classificació de la selecció espanyola d'handbol per als tornejos Preolímpics en el passat Mundial va consolidar l'equip sense la necessitat de comptar amb Pablo. I com era d'esperar, tampoc no va entrar en la convocatòria per a París.
Pablo Urdangarin somiava entrar en la selecció per tenir l'oportunitat d'entrar en Zarzuela per la porta gran
Per al jove, aquesta negativa no només va implicar la pèrdua d'una oportunitat esportiva d'alt nivell, sinó també el tancament d'una porta que li hauria permès apropar-se a la família reial i, potser, a una rehabilitació pública del cognom Urdangarin. La seva participació en els Jocs Olímpics, i la possibilitat de guanyar una medalla olímpica, podria haver estat el primer pas per restablir l'honor perdut de la seva família, que encara arrossega les conseqüències del cas Nóos. Lo hagués permès ser rebut a la Zarzuela amb tots els honors.
El cas Nóos va ser un dur cop per a la família. Iñaki Urdangarin, acusat com a principal culpable del cas, va ser l'únic que va enfrontar conseqüències legals severes, el que va impactar la imatge pública i el futur dels seus fills. La repercussió va ser tan profunda que, fins i tot avui, els Urdangarin enfronten l'estigma que l'escàndol va deixar al seu pas. Molts de propers a la família afirmen que dins de la monarquia hi havia persones al corrent dels negocis de Nóos, i que el duc de Palma no va ser l'únic involucrat. No obstant això, va ser Iñaki qui va assumir tota la responsabilitat, la qual cosa per a alguns va ser una clara maniobra de protecció institucional.
Sospites d'una mà negra
En mig d'aquesta situació, des de l'entorn de Pablo apunten que el jove comença a sospitar que hi ha una "mà negra" en la seva carrera esportiva que ajuda que no arribi a dalt de tot. Una mà que figura en l'entorn que va acabar amb el seu pare. I que les connexions i el passat familiar de Pablo podrien estar afectant les seves oportunitats, impedint-li créixer i triomfar en un àmbit on hauria de ser jutjat únicament pel seu talent.
Pablo manté la seva dedicació i lliurament en l'handbol, en cada entrenament, i continua mostrant un rendiment destacat al seu equip. Tanmateix, els seus pròxims asseguren que sent que el seu esforç no és suficient per contrarestar les ombres de la seva mala relació amb el nucli dur de la família reial i per impedir que el seu cognom segueixi sent un obstacle.