Mentre alguns membres de la família Urdangarin comencen a obrir les portes a la reconciliació amb la Casa Reial, Pablo Urdangarin ha deixat clar que ell no és un d'ells. Aquest jove, fidel al seu pare, Iñaki Urdangarin, no només es mostra reticent a perdonar a la monarquia, sinó que creu fermament que és la seva mare, la infanta Cristina, qui mereix una disculpa de Felip VI i no al revés. Què ha portat Pablo a mantenir-se ferm en aquesta postura mentre els seus germans i mare han buscat guarir les ferides?
Des de la seva adolescència, Pablo ha carregat amb el pes de l'escàndol del Cas Nóos, un episodi fosc que va entelar la reputació de la seva família. El seu pare, Iñaki Urdangarin, va ser condemnat per corrupció i enviat a la presó, i encara que la infanta Cristina va ser exonerada de la majoria de les acusacions, el dany a la imatge familiar va ser irreparable. Durant aquells anys, Pablo va ser testimoni del tracte despectiu que la seva família va rebre de la Casa Reial, especialment del rei Felip VI, qui va mantenir la seva distància i no va fer esforços visibles per protegir a la seva germana i nebots de la humiliació pública.
Reconciliació familiar: un acte d'hipocresia?
Per a ell, el sacrifici que el seu pare va fer per l'estabilitat de la monarquia espanyola continua sent una ferida oberta. Aquesta falta de suport, segons la seva opinió, converteix a la reconciliació familiar en un acte d'hipocresia, una cortina que intenta ocultar l'abandonament a què la seva família va ser sotmesa durant la tempesta mediàtica del cas. Per a Pablo, la Casa Reial ha estat, en el millor dels casos, indiferent i, en el pitjor, còmplice en el deshonor que va patir la seva família. Així que, lluny d'acceptar la reconciliació com un gest de pau, Pablo Urdangarin ha deixat en clar que considera que és el rei qui hauria de demanar disculpes. La visió de Pablo és que la seva mare i el seu pare van ser utilitzats i després deixats de banda quan van començar els problemes legals. Mentre Felip VI gaudeix d'una posició intocable en la monarquia, el seu pare va carregar només amb les conseqüències dels seus errors, i la seva mare, amb el menyspreu públic.
Per al també jugador d'handbol, la dignitat de la seva família no pot ser restaurada amb una invitació a Zarzuela o amb aparicions en esdeveniments familiars. Els seus germans, Juan, Miguel i Irene, semblen haver acceptat aquest acostament, però ell ho percep com una espècie de claudicació. D'acord amb el jove, aquests intents de reconciliació són un espectacle buit que no aborden el veritable problema de fons: la falta de suport de la monarquia en un moment de crisi.
Una lleialtat infrangible cap a Iñaki Urdangarin
Lluny de l'ombra de Zarzuela, Pablo Urdangarin ha crescut defensant el seu pare i ha desenvolupat una visió crítica cap a la Casa Reial. És evident que no està disposat a deixar en l'oblit el tracte que considera humiliant cap a Iñaki Urdangarin, i percep en cada gest de reconciliació una falta d'autenticitat. Els seus germans i mare podran seguir els passos que considerin adequats, però ell ha optat per no cedir en la seva postura.