Pablo Urdangarin ha arribat, amb 21 anys, al cim de la seva carrera professional com a jugador d'handbol: fitxar pel millor equip del món, el Barça. Té l'avantatge de ser fill d'un dels millors de la història, Iñaki Urdangarin, amic d'Enric Masip, mà dreta de Joan Laporta.
Pablo està fent un camí fulgurant: l'any passat només entrenava a les instal·lacions del club i ara ja té fitxa del segon equip, juga amb el Barça B, però sovint el pugen a l'equip principal i ja juga la lliga Asobal, la màxima divisió. Aquest cap de setmana juguen a Segovia i la premsa l'ha perseguit a l'aeroport i a l'hotel de Madrid.
Amb ulleres, sense les lentilles i entre un núvol de paparazzi:
Pablo Urdangarin, EP
Pilar Eyre ja va advertir dimecres a TV3, al programa de la Melero, que Joan Laporta s'està plantejant oferir feina al pare, a Iñaki Urdangarin: "Tiene ofertas de radio, le han ofrecido escribir sus memorias por medio milón de euros y Laporta, gran amigo suyo a través de Masip, le ha ofrecido un puesto en el Barça de balonmano".
"Su camiseta sigue colgada del Palau, le aplaudieron cuando regresó. A nadie le extrañaría que volviera al Barça".
Amb el pare col·locat i el fill jugant, sembla que la nissaga Urdangarin seguirà associada al Barça. Hi ha una curiositat que s'està produint. Mai fins ara un jugador duia el cognom Borbó amb la senyera i l'escut del Barça. Pablo ha triat el primer cognom per la samarreta, llueix el número del pare, el 77, però no el cognom "Borbón":
El 77 és "Urdangarin", EP
El més normal quan un jugador jove fitxa amb el Barça és que mostri el seu amor als colors del club. Com que el fitxatge va ser discret, no hi va haver foto besant l'escut, però podria fer el petó en qualsevol partit després de fer un gol. Segur que ho farà. És culer de tota la vida.
Serà meravellós veure'l a la portada del diari Marca fent un petó a l'escut del Barça i a la senyera. Els madridistes, unionistes, anticatalanistes o anti-independentistes moririan de ràbia: un Borbó fent un petó a la senyera i a l'escut culer.
Pablo Urdangarin jugant un partit del Barça, EP
Males llengües del Palau Blaugrana diuen que el fill no és tan bo com el pare però amb 21 anys té camp per córrer i la seva fama afavoreix que més gent s'interessi per la secció d'handbol.
I quan guanyi un títol i cridi Visca el Barça i Visca Catalunya, als monàrquics els agafarà un infart.