Paloma Rocasolano sempre ha ajudat Letícia des que era una nena. Ha estat el seu suport més gran. L'ha defensat en els seus moments més complicats. Fins i tot ara que la reina s'ha sentit completament sola, apartada pels Borbó, ella ha estat la seva espatlla a la qual plorar. En la seva adolescència, la germana de Telma Ortiz va perdre el contacte amb els seus pares per casar-se amb el seu professor d'institut. Va marxar a estudiar i treballar Mèxic i allà ha viscut episodis molt durs que Casa Reial sempre ha intentat ocultar. Alguns capítols de la seva vida s'han narrat en biografies no autoritzades.
S'ha parlat en múltiples ocasions sobre la joventut de Letícia Ortiz, una etapa en què la seva actitud es percebia com a més liberal i rebel. La primera veu que va fer eco d'aquest període va ser la del seu cosí David Rocasolano, amb qui la reina no manté cap relació. Rocasolano va ser autor del llibre "Adeu, princesa", on va compartir detalls íntims i episodis de la seva vida privada.
Els foscos episodis de Letícia a Mèxic, ocults per Casa Reial
Un altre llibre que va generar gran controvèrsia va ser "Letícia Ortiz: una republicana en la cort de Juan Carlos", escrit pel periodista català Isidre Cunill. En aquest llibre, Cunill relata episodis polèmics, entre ells un suposat avortament a Mèxic a començaments de 1996, que Letícia hauria realitzat a l'hospital Mèdica Sud a Ciutat de Mèxic. En aquells dies, Letícia cursava un màster en periodisme a Mèxic i, segons el periodista, l'episodi se sustenta en un presumpte informe del Centre Nacional d'Informació (CNI). Després d'aquesta situació, es diu que la periodista va continuar la seva vida professional a Nova York.
Un dels secrets més ressonants revelats a la publicació va ser l'acusació de consum de substàncies en la seva joventut. Segons el llibre, Letícia hauria estat detinguda per possessió d'haixix durant la seva època d'estudiant d'institut, quan mantenia una relació amb el professor Alonso Guerrero Pérez.
L'autor descriu Letícia com una figura controvertida i polèmica davant de l'opinió pública, provocant sentiments trobats en el públic: des d'admiració fins a rebuig, passant per l'enveja i el respecte mediàtic. Aquest retrat intenta explicar la diversitat d'emocions i opinions que la reina genera en els qui l'observen i critiquen.
