Corria el 17 d'octubre de 2002 quan es va produir la primera trobada entre Felip i Letícia. Aquell dia Pedro Erquicia va organitzar una festa al seu àtic a què va convidar diversos amics. I entre hi havia diversos periodistes, en una llista en la qual també figurava Letizia Ortiz. Però al marge d'ells, Erquicia també va convidar una persona molt especial: el príncep Felip, hereu de la corona d'Espanya.
Felip i Letícia, després de pul·lular una estona per la festa, van estar parlant llargament, a soles, fins i tot altes hores de la matinada. I després de la conversa van intercanviar els números de telèfon mòbil. Va ser el germen del que seria el futur de la monarquia espanyola.
Un parell de setmanes després, el 3 de novembre, van fer un altre pas endavant en la relació. Es van presentar com a parella davant d'un reduït grup d'amics. Mentre que el 2003 se'n van anar creuer per la Mediterrània.
Joan Carles I va ordenar al CNI investigar Letícia i la seva família
Mentrestant, Joan Carles I, va donar a conèixer la relació al seu amic Jorge Dezcallar. Però no ho va fer desinteressadament. Dezcallar llavors estava al capdavant del CNI. I Joan Carles li va fer saber de la relació perquè fes el mateix que havia fet amb altres relacions anteriors de Felip. És a dir, que investiguessin la xicota. I no només a ella. També al seu entorn proper i, sobretot, a la seva família. L'objectiu era confirmar que no suposava un perill per a la monarquia. I així ho van fer.
Els resultats de l'informe només els van conèixer agents de màxima confiança de Joan Carles, Dezcallar i el rei d'Espanya. I tots ells negarien l'existència del mateix. No obstant això, a Vanitatis van recollir que no es va arribar a descobrir res en especial al marge d'un "secret familiar".
Un que té a veure amb Paloma Rocasolano i la resta de la família materna de Letícia. En concret, els seus sentiments republicans i comunistes, especialment el de l'avi, el pare de Paloma. Unes informacions que van ser comunicades al rei en el que probablement acabaria sent un dels motius pels quals Joan Carles va tenir sempre certa animadversió cap a la seva nora i la seva família.