Des del primer moment, Joan Carles i Sofia no van veure amb bons ulls la relació entre Felip i Letícia. La consideraven una elecció inadequada, ja que no pertanyia a la reialesa i la seva família no tenia llinatge aristocràtic. Per a ells, la seva incorporació a la monarquia només portaria complicacions i, per això, van intentar persuadir Felip que estava cometent un error. No obstant això, el llavors príncep tenia clar que la seva decisió no estava basada en el protocol ni en la tradició, sinó en l'amor. La seva determinació era ferma: no es casaria amb algú només per complir les expectatives de la corona. Fins i tot va arribar a posar en perill la seva posició en la línia de successió, advertint que si no podia casar-se amb Letícia, estaria disposat a renunciar als seus drets dinàstics.
L'anunci oficial del compromís amb la periodista va despertar un gran entusiasme entre la ciutadania, que va veure amb bons ulls la modernització de la monarquia a través d'una unió amb una persona aliena a la noblesa. Tanmateix, al si de la família reial, la tensió es va fer evident. Joan Carles, a més de la preocupació per la idoneïtat de Letícia, l'inquietava que el seu passat pogués sortir a la llum, ja que havia de mantenir sota control diversos escàndols personals que podien comprometre la seva imatge.
La reina Sofia no suportava els Ortiz Rocasolano, sempre els van tractar d'inferiors
Amb el temps, els reis Joan Carles i Sofia van haver d'acceptar la nova realitat i conèixer els futurs consogres: Paloma Rocasolano i Jesús Ortiz. Ambdós estaven divorciats i havien refet les seves vides amb noves parelles, la qual cosa sumava un factor addicional d'incomoditat per a la família reial. Des de l'inici, la relació entre ambdues famílies va ser tensa. La condició d'infermera jubilada de Paloma i el treball periodístic de Jesús no complien les expectatives dels monarques, que mai no els van veure com iguals. La falta d'afinitat es va fer encara més evident en el casament de Letícia i Felip, on la família Ortiz Rocasolano va rebre un tracte poc cordial.
Un dels moments més simbòlics d'aquest desacord va passar quan se'ls va negar a Jesús Ortiz i a la seva parella la possibilitat d'ingressar junts a la cerimònia. Segons el protocol, Sofia havia d'acompanyar Felip, però el que va generar més controvèrsia va ser la decisió que Joan Carles no entrés del braç de la seva sogra, com hauria correspost, sinó amb la seva germana. Aquest gest va ser percebut com una insolència cap a la família de Letícia, una cosa que la reina consort mai no va oblidar. A més, es va determinar que Paloma no tenia la solemnitat adequada per a l'esdeveniment, per la qual cosa es va decidir que ingressés amb la seva filla Telma. També es va impedir l'assistència de la segona esposa de Jesús Ortiz, la qual cosa va afegir més tensió a l'esdeveniment.
Amb el pas dels anys, la distància entre les famílies no va fer més que accentuar-se. La mare de Letícia va jugar un paper fonamental en la criança de les seves netes, Elionor i Sofia, el que va relegar la reina emèrita a un segon pla. Aquesta situació va generar un malestar que persisteix fins al dia d'avui. Es diu que Paloma va ser una de les assistents a la graduació de la princesa Elionor a Gal·les, mentre que Sofia va preferir continuar amb un viatge als Estats Units.
La relació entre Letícia i la família reial ha estat marcada per desacords, tensions i humiliacions que van començar des de l'inici del seu matrimoni i que, amb el temps, han deixat cicatrius profundes en el nucli de la monarquia. Paloma Rocasolano mai no ha perdonat a la reina Sofia i a Joan Carles aquests actes de menyspreu. Sempre els han fet sentir inferiors perquè ells es creien superiors.
