El pessebre que tenen a Zarzuela no és el dels reis amb els camells, el caganer i el nen Jesús. És el que tenen muntat els Borbons amb tot el que fan. Si durant l'any sumen mèrits per fer el ridícul, durant aquestes festes s'han accentuat.
Amb el rei que no torna, amb Felip preparant un discurs de Nadal que segur que provoca vergonya aliena i amb felicitacions nadalenques grotesques. La que van enviar els reis i les seves filles, amb les nenes com a protagonistes i un detall esperpèntic. Però també amb la hipòcrita felicitació dels emèrits. Un bodegó clàssic, una postal nadalenca de tota la vida, acompanyada de la seva signatura, com si fossin un matrimoni feliç.
El retaule de Juan Correa de Vivar o la foto d'Elionor i Sofia no ha servit perquè hi hagi importants mitjans estrangers que hagin rebut la felicitació amb un somriure i uns Oooohhh d'admiració sobre què maca que és la família reial espanyola i bla, bla, bla. França no és Espanya. I el que aquí són genuflexions, allà són galetes amb la mà oberta. Com la de la revista Paris Match, que no ha dubtat en ensorrar els Borbons amb el que tots pensem:
"La família reial d'Espanya presenta els seus desitjos, com si res hagués passat". Pam. Una veritat demolidora. Una clatellada finíssima i d'una forta càrrega, una estirada d'orelles perquè a Zarzuela en prenguin nota. I tenen raó. Amb tots els escàndols que els envolten, les notícies sobre els milions de Juancar que apareixen dia sí dia també, sembla una broma de mal gust fer com si res... Menys mal que fora de les fronteres hi ha qui no s'empassa els sopars de duro de la monarquia espanyola.