Els presentadors del Telediario de TVE són, històricament, figures importants del panorama mediàtic estatal. Alguns més que d'altres, és clar. Però la llista, que és interminable, ofereix noms i cognoms ben rellevants. Iñaki Gabilondo, Jesús Hermida, Ana Rosa Quintana, Ana Blanco, Carlos Herrera, Ramon Pellicer, Manuel Campo Vidal, Pedro Piqueras... Això sense oblidar-nos, evidentment, de la presentadora que més ha triomfat des que va sortir per la televisió pública explicant l'actualitat de cada dia: Letizia Ortiz. Millor dit, Leticia. Sense "z". Això va arribar després, quan va anunciar el seu compromís amb el aleshores príncep i, avui en dia, rei Felip VI. El Preparao va quedar frapat en veure l'asturiana per la tele entre 2001 i 2003, es va enamorar perdudament. I evidentment, convertir-se en la futura esposa de l'hereu del tron la va treure del mercat: del sentimental i del televisiu.
Aquells que recorden a la Letícia periodista la descriuen com a una bona professional, amb ganes d'informar i de triomfar, molt disposada per a la feina. És el comentari més comú entre els col·legues d'ofici, fins i tot aquells que no van coincidir en temps i espai amb ella, però sí que han desfilat per les mateixes redaccions i platós. És el cas d'un dels abans esmentats, Pedro Piqueras. El d'Albacete, de 67 anys, ha passat per totes les cadenes importants: TVE, Antena 3 i Telecinco. A la pública, de fet, en dues etapes. Del 88 al 93 va presentar l'informatiu, per després marxar a les privades. El 2004 tornaria a RNE i a La 2, conduint un espai de debat. Li va anar de ben poc no coincidir en els passadissos amb la futura reina. Però entre tots dos hi ha una connexió i alguna anècdota.
En Pedro ho ha explicat al programa de la Cadena SER 'Buenismo bien'. Una relació mestre-alumna. "Le di clase una vez en un curso de periodismo. Era una chica que siempre estaba dispuesta a salir la primera para lo que fuera. Era muy dispuesta, muy guapa y muy inteligente". També recorda que se la va trobar en un restaurant, quan Ortiz treballava a CNN+. "Estaba sola esperando a los amigos. Había llegado la primera, para que veáis cómo es. No es la chica que llega la última, estaba ahí la primera. Me dio tiempo a decirle 'oye Letizia, qué bien lo estás haciendo'". Una bona opinió que actualment, però, no sembla tenir-ne. Per què? Per una senzilla raó, "ahora es reina y yo procuro no hablar de ello". Tampoc és ben bé cert que no en tingui. Alguna cosa ha dit, i per molt que ens titllin de bojos i rebuscats, juraríem que hi ha una mica de pulleta en la seva afirmació. Un dard.
Aquesta és la frase de Piqueras i que convida a la interpretació. Parlava sobre una hipòtesi, què hagués passat amb Letícia si Felip VI no s'hagués fixat en ella i hagués continuat presentant les notícies de La 1. Un elogi amb lletra petita: "Si ella hubiera seguido siendo periodista era insustituible. Esa es la verdad. Como reina lo tiene más fácil porque es ella sola. No hay competencia". Recorda allò de "en el país de los ciegos, el tuerto es el rey". O la reina. No és la millor preparada, ni la que millor ho fa. És l'única, que és molt diferent. Sense poder comparar-la, sempre guanya, sí. Però és una tupinada.
Acostumats als adjectius de les entradetes de Piqueras a l'informatiu, plenes de fets apocalíptics i terrorífics, el comunicador sembla descafeïnat en aquesta intervenció. Però sempre deixa un què, en Pedro. Cosa de l'experiència, és clar.