Alfredo Urdaci, director dels serveis informatius de TVE entre el 2000 i el 2004 i cap de Letícia Ortiz abans de ser reina, ha dit en una entrevista recent a LOC que "cuando bajaba al telediario, siempre lo hacía con un peine para ponerse bien el pelo. Siempre tenía el peine al lado para peinarse. Era más que coqueta, era cuidadosa". Aquesta obsessió pels cabells l'ha continuat mantenint temps després, gairebé a la mateixa velocitat que la de fer-se operacions d'estètica a la cara. De fet, el cronista d'El Mundo, Carlos García Calvo ja defineix el look que va lluir Letícia a Girona amb aquestes paraules: "el vestido, un repetido asunto lencero rojo de Carolina Herrera, ya era atroz de por sí, pero lo peor era el peinado, que se lleva el premio a la fealdad y la cursilería".

GTRES

Doncs aquest pentinat que se lleva el premio a la fealdad y la cursilería és fruit del darrer complement favorit de la reina: un postís de cabells naturals, del seu mateix color, tal i com explica la periodista Pilar Eyre a les pàgines de Lecturas. Segons sembla, la reina se'l col·loca amb unes agulles de ganxo invisibles a la coroneta. El va estrenar al seu viatge als Estats Units, però no va ser fins Girona quan ella mateixa se'l va posar damunt dels seus cabells aixafat amb gomina.

Sergi Alcàzar

Potser és fruit de la casualitat o potser és que Letícia pensa que el que millor combina amb un postís de cabells és un vestit "vermell Espanya". El cas és que la darrera vegada que el seu pentinat va ser objecte de comentaris va ser a la darrera i polèmica fira ARCO, quan es va veure la reina lluint un recollit baix, informal i amb flocs despentinats per la part frontal, en el que ja es va especular que podria ser un monyo postís.

GTRES

GTRES

En un moment on la Corona és més en entredit que mai, i on s'escriuen coses com que "la monarquia está enchufada al aparato para mantenerla con vida, aunque vegetativa; entubada para que le llegue el oxígeno a un cerebro de encefalograma plano. (...) Otra cosa es la imposición, que nos obliguen a tener una muerta encima", sembla com si la Casa Reial fos menys autèntica que mai, més postissa en una realitat cada dia més allunyada dels borbons. Però Letícia va fent el seu camí. Si cal, amb postissos al cap.