Sorprenent cançó dedicada als reis: què diu la lletra i què s'han dit l'autor i Felip a la cara

Hi ha molta gent, encantats d'omplir-se la boca de Borbonisme, españolazos i orgullosos monàrquics, que tenen com a objectiu acontentar els reis, riure'ls-hi les gràcies, encaixar la seva mà, fer-se una foto amb ells o que ells tinguin algun record seu. A Zarzuela deu haver-hi cambres i més cambres on s'hi apleguen desenes, centenars, milers de pongos que els hi han regalat als reis en les seves visites a pobles, en actes institucionals o a diferents països. La llista de regals que reben Felip, Letícia i la seva família és interminable. Sense comptar les creacions artístiques, que mereixen capítol apart. Les manualitats dels nens i nenes espanyols gens adoctrinats, sobre ¿Qué es un rey para ti? o diferents quadres, i mai més ben dit, i retrats d'artistes anònims que els hi han enviat a la parelleta perquè els pengin a palau i que criïn pols en algun racó.

També tenim la derivada musical. Cançons que els hi dediquen als Borbons en general o, com en aquest cas, a Felip i Letícia en particular. Hi ha a qui condemnen a presó, com a Valtònyc. Hi ha qui se'n fot del mort i de qui el vetlla, com Albert Pla i alguna lletra meravellosa sobre els reis, i també hi ha qui els hi fa massatges en forma de cançó perquè els reis estiguin contents i hihihaha, i qui sap si posen aquests temes com a fil musical quan vas a Zarzuela i et fan esperar. El cas és que ara hem sabut d'una cançó que els hi van dedicar fa temps als aleshores prínceps, just després que s'encengués la flama del seu amor i el Borbó i la periodista asturiana es van enamorar després que ell quedés encisat quan la veia donant les notícies al Telediario de TVE.

En aquella època on Felip es va quedar hipnotitzat en posar La 1 i va sortir ella. Ara, passats vint anys, Felip i Letícia, ja marit i muller, ja reis, han estat a Cadis entregant uns premis, les Medalles de Belles Arts al Palau de Congressos de la ciutat andalusa. Allà s'han trobat amb Ana Belén i Víctor Manuel, amb Paz Padilla, amb Carme Elías, amb Santiago Auserón o amb fans que li han regalat un ventall de color rosa a la reina. 

Allà, envoltats d'actors i músics, Letícia s'ha interessat per com es fa un bon vestit flamenc de farbalans. I Felip, mentrestant, no cabia per la porta quan molts dels assistents li han recordat la seva habilitat tocant el cajón, com li hem vist en alguna altra ocasió, com per exemple al teatre Falla el 28 de març de l'any passat. Però el rei ha tingut una altra conversa musical que l'ha omplert de orgullo y honda satisfacción, com diria son pare. I és que com apunta Vanitatis, una altra de les anècdotes s'ha viscut gràcies al grup 'No me pises que llevo chanclas', que hi van anar en qualitat de convidats. Recorden el seu nom? El grup de Los Palacios (d'on és el Gavi del Barça) format a meitat dels 80, que amb el seu agropop van tenir cert èxit amb cançons com El canario, ¿Y tú de quién eres? i tantes altres.

Amb ells Felip va recordar el concert de l'Expo '92 i quan Felip va ser-hi des de la terrassa del pavelló d'Espanya. I amb el seu líder i cantant, Pepe Begines, va parlar d'un tema que va composar en solitari, un cop va decidir provar l'aventura de cantar sense el grup. L'any 2005, produït per Kiko Veneno, va gravar un disc en solitari, 'Mi propia película', on hi havia el tema 'Mi reportera', on recollia la història d'amor dels aleshores prínceps d'Astúries. Begines recorda que va enviar una còpia del disc a Casa Reial i que va rebre una carta d'agraïment. Ara, dinou anys després, ell i Felip van parlar cara a cara: "tuvo la oportunidad de comentárselo al Rey en Cádiz, y este lo recordaba con afecto. 'Es increíble la buena memoria de nuestro monarca, y su gran afición a la música, pasamos un rato muy agradable hablando con él". Què diu la lletra? Coses com "Dame, amor, tus buenas noticias, vuelvo del trabajo a toda prisa, para ver tu noticiero pa' decirte que te quiero".

...Qui sap, potser Felip i el cantant de No me pises que llevo chanclas també van parlar d'allò de: "Ay, qué pena me da que se m'ha muerto el canario"...