Joan Carles ha començat 2023 en mode Willy Fog. Va d'aquí cap allà amb la seva maleta, els seus vols privats i els seu seguici d'escortes i ajudants. Atenes ha estat la primera destinació, assistint al funeral del seu cunyat Constantí. Tota la família, amb el iaio. Els incondicionals i fins i tot Felip, qui malgrat voler evitar una foto conjunta va ser caçat al cementiri besant-lo i propiciant una estampa amb lectures diverses. Pocs dies després de tornar a Abu Dhabi, on ja compta amb la companyia del seu nét favorit, el conflictiu Froilán, ha anunciat la propera excursió: París. Oh la la, la bella ciutat de la llum, el Sena, el Moulin Rouge... No pensin malament, però. El motiu del viatge no és d'esbarjo, va com a convidat a l'acte solemne d'un bon amic: Mario Vargas Llosa.
El Nobel peruà i ex d'Isabel Preysler ingressarà a l'Acadèmia Francesa el pròxim 9 de febrer. Una de les prerrogatives del guardonat és que té a la seva disposició una sèrie d'invitacions a la cerimònia que pot fer arribar a amics, familiars o a qui li surti del monyo. I en Mario, tenint en compte com ha acabat amb la socialité filipina i la seva filla Tamara Falcó, ha posat d'altres dos noms a la seva llista VIP: Joan Carles de Borbó i la seva filla Cristina. Tots dos han confirmat que hi seran a l'esdeveniment, si és que no se supera l'aforament màxim de la sala, 300 persones. S'imaginen que això passa i el tàndem royal espanyol es queda a les portes, com si allò fos un after amb un porter (republicà) de 2x2? No passarà, però posats a fantasiejar...
Mario Vargas Llosa i Joan Carles, una relació basada en missatges, títols i genuflexions
Vargas Llosa ha parlat amb el diari El País, diu que tot és molt senzill: que es considera amic del rei fugit i el convida per això. Recorda amb afecte el dia que el Borbó el va trucar l'any 1993, tot just després d'obtenir la nacionalitat espanyolíssima, perdó, espanyola. O en rebre el Nobel de Literatura, una conversa amb premi: "¡Tengo que darte algún título!", i li va caure el Marquesat de Vargas Llosa. Coses de col·legues. "Siempre ha sido muy afectuoso, en recepciones, en actos oficiales. Así que como está de capa caída, la invitación le iba bien". Tot i això, marca distàncies: "No tengo relación con el rey, ni hablo con él, ni nos vemos. Los reyes no tienen amigos, tienen súbditos". Llosa sembla còmode posant-se de genolls davant els poderosos.
Les genials piulades de Pilar Eyre sobre aquesta trobada parisenca
El xou no ha passat desapercebut per a Pilar Eyre. La cronista reial i escriptora no tindria entre les seves persones més estimades ni a un, ni a l'altre. A Llosa, per exhibicionista. A Joan Carles... entre d'altres moltes coses, també. Atenció a la sèrie de piulades de la catalana, els ensorra en un duel de missatges. "Qué sentido del espectáculo tiene Vargas Llosa, ¿quién se lo habrá enseñado?", fent al·lusió a la Preysler. "Para que luego diga que no le gusta llamar la atención", un dard que podria servir per a tots dos, tot i que amb el seu permís el pugem al marcador de l'emèrit. L'empat no es desfà amb el següent: "A Vargas Llosa le interesa porque así saldrá en todas partes (y podrá decirle a su ex “¿ves? Yo también intereso") y JC va para limpiar su imagen". El peruà torna a avançar-se amb un diàleg imaginari: ""Hijo, tengo miedo de que no venga nadie, los del corazón porque no está Isabel y los otros tampoco porque no me toman en serio”. “Pues invita a… a…” “Ya sé! A Juan Carlos! Y daremos la exclusiva a un diario serio”. “Será la bomba, papá”. “Que rabien en Puerta de Hierro”". Últims compassos del partit, minut 97... i gol de Vargas Llosa: "Quizás irán también los del Río y Finito de Córdoba". Eyre, genial. I punyent.
París bien vale una misa... o un sarau.