La Corona només té dos cronistes que en revelen les intimitats: Jaime Peñafiel i Pilar Eyre. L'endemà que Peñafiel publiqués una columna sobre el suïcidi de la germana de Letícia, Érika, ara fa 14 anys, Eyre esbudella la reina a Lecturas amb revelacions íntimes que il·lustren com és el personatge i com ha desaprofitat l'oportunitat per ser un referent, una icona feminista, humana i de dignitat. Letícia ha acabat sent una caricatura d'instagramer, operada i ensenyant modelets de roba.
Eyre revela anècdotes que defineixen el tarannà de Letícia: esquerpa, aïllada, intolerant, sola. Una és molt reveladora: "Acudieron a una cacería organizada por Juan Abelló en su finca toledana. Al llegar, vieron que les habían preparado habitaciones separadas. En voz alta, Letizia protestó: “¿Qué es esto? ¡Yo me voy!”. Se advirtió a la pareja de que al día siguiente los hombres debían levantarse a las ocho y las mujeres a las diez, pero cuando los anfitriones bajaron se encontraron con que Letizia y Felipe ya se habían ido, pretextando un compromiso familiar".
Hi ha centenars de proves, moments i anècdotes on Letícia ha tret el seu (mal) caràcter, obsessiu, ofuscat, inflexible i insegur. Fer canviar el vestit de núvia fins a fer irreconeixible l'original de Pertegaz. Les ànsies per ser tractada d'Altesa un cop casada. Negar els pares d'Urdangarin, molt bona gent, allotjament pel bateig d'Irene Urdangarin: "No los conozco". Fer canviar un bikini sis vegades, sis, perquè el model original li desagrada. Fer creure que només s'ha operat el nas.
El remat final d'Eyre és haver parlat amb les suposades "amigues" de Letícia. La premsa llepa-corones publica sovint llistes amb periodistes de TVE, que si Almudena Ariza, que si Sonsoles Ónega... Res de res, tot mentida: "He preguntado a dos de ellas y me dicen que hace años que no se ven. Siempre ha sido muy solitaria, un verso suelto". Afegeix "viaja en coches blindados y apenas tiene contacto con los ciudadanos, relegada a un gris segundo plano. ¡Qué error, qué inmenso error!". Letícia lluny dels més desafavorits. Un paper elitista i penós. No serveix.