La guàrdia pretoriana del 'juancarlisme' ha signat un manifest vergonyant de suport al fugat Joan Carles. Firmes tan significatives com la d'Esperanza Aguirre, Jaime Mayor Oreja, Alfonso Guerra o Rodolfo Martín Villa són només alguns dels 70 personatges que s'han adherit a un text que passarà a la història com a un dels més llepaires de la monarquia espanyola. Allà es reivindica la "presumpció d'innocència" del nou resident als Emirats Àrabs, un campió de la democràcia "sota pena d'una ingratitud social": és a dir, impunitat a canvi de la unitat de la pàtria.
La colla de defensors a ultrança del legat Borbònic, a més a més, elogien Felip VI en tota aquesta crisi. Si més no, resulta sorprenent: va ser el mateix fill el que va sacrificar el pare per tractar de salvar la institució de l'incendi. Però és clar, l'afició monàrquica pateix de ceguera o desmemoria interessada, i es van perdre aquest capítol. La culpa, dels súbdits rebels, ingrats i malintencionats, que crucifiquen l'heroi 'campechano'. Que s'ho facin mirar, perquè la cosa put. O dit d'una forma més elegant, com acostuma a fer-ho la gran cronista reial Pilar Eyre: "deberían pedir cuentas al hijo, que ha sido quien ha depurado a su padre, y no a nosotros. Es el que ha puesto distancia con el padre y quien le ha dicho que dejara España, esto es ser lo que vulgarmente se llama “más papistas que el Papa”."
El ventilador del règim, a tot drap escampant les seves porqueries. D'autocrítica o exigir responsabilitats, ni en somnis.