Elionor deu estar en aquests moments dormint en una cabina en mig de l'Oceà Atlàntic sense albirar terra des que va sortir de Cadis el passat dissabte. L'escena de Vacaciones en el mar amb els mariners acomiadant-se amb les gorres voleiant a bord de l'Elcano i els familiars plorant al port va deixar una estampa inèdita. No només Letícia plorava desconsolada buscant "Mi chica", mostrant un cop més que Elionor és la seva filla preferida, la seva obra mestra. La sorpresa és que Felip tampoc no va poder reprimir les llàgrimes. El cap de tots els Exèrcits plorant sota la gorra militar perquè una soldat adulta, 19 anys, i experimentada, ha superat ja l'equador de la seva formació militar de 3 anys, marxa de casa. Pilar Eyre dedica el seu blog de Lecturas a explicar per què plorava Felip, i no era per l'absència. Elionor fa 4 anys que no viu amb ell.

Plora Felip, Instagram
Plora Felip, Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Notichisma (@notichisma)

DL u573268 210
Felip, capcot, GTRES

Felip plorava perquè ha empès la seva filla a una experiència molt dura i sobretot, innecessària. Sap que una pija madrilenya no serà millor reina per haver vomitat espantada i marejada en mig d'una tempesta elèctrica a l'oceà. Escriu Eyre: "¿Qué pasaría por la mente de Felipe en esos momentos? ¿A qué se debían en realidad esas lágrimas? Es cierto que la mayoría del tiempo Leonor estará en alta mar, pero hará escalas, nueve concretamente, y en cualquier de ellas puede recibir la vista de sus padres. La princesa de Asturias ya lleva cuatro años fuera del domicilio familiar. Dos en Gales, uno en Zaragoza y este curso en Marín. Esta ausencia, por tanto, no es ninguna novedad, ¡tiempo han tenido de acostumbrarse! Pero quizás por la cabeza de Felipe pasaron las duras experiencias con las que se va a tener que enfrentar Leonor, un desafío totalmente distinto a lo vivido hasta ahora. El programa de la princesa de Asturias es una copia exacta del que él siguió, el 9 de enero del año 1987. En su primera travesía, antes de llegar a Canarias, el barco sufrió una tormenta espantosa, ya que hay una zona de galernas más allá de Cádiz que suelen aflorar en esta época del año. Felipe, un joven imberbe de 19 años que había crecido entre algodones, se tuvo que levantar a medianoche para su primera guardia y cuando salió a cubierta, una ola lo tiró al suelo y se dio un gran golpe en la cabeza. Dos horas más tarde de incesante lucha contra los elementos, otra ola se estrelló contra la proa y rompió un palo, pero hasta cuatro horas después Felipe no pudo volver a su litera. Empapado, exhausto, aun tuvo que ayudar a los compañeros que se mareaban y habían llenado la camareta de vómitos. Allí Felipe no era príncipe, era un crío agotado que se enfrentaba solo, sin la ayuda de mamá, ni de preceptores, ni de asistentes, a cinco meses sin privilegios". Aquesta és la paraula clau: sense privilegis. Per això plora Felip. 

DL u573268 005
Elionor cara de por abans de salpar a Cadis, GTRES

Pilar Eyre torna a posar de manifest el gran absurd que el segon quart del segle XXI comenci amb una aspirant a bona governant instruint-se com si encara fóssim a l'edat mitjana, com quan els prínceps rebien classes d'esgrima i no de geografia. Mentre la seva germana Sofia, dos anys menor, prepara els llibres per començar al setembre la seva carrera universitària, Elionor, la futura reina, fregarà vomitades a proa surant dos oceans sense veure terra durant setmanes per aprendre franca camaraderia, valors militars i nusos mariners. Tot per satisfer una única part del país: l'Exèrcit. Felip, amb aquelles llàgrimes, no sentia nostàlgia. El que sentia era culpa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!