Quan obre la boca tremolen els fonaments del Palau de la Zarzuela. I tot perquè disposa d'informació privilegiada que no deixa indiferent ningú. La valenciana Pilar Urbano coneix molt bé, gairebé com el palmell de la seva mà, tots i cadascun dels membres de la família reial espanyola. I és que Urbano, que es defineix com a "constitucionalista, ni monàrquica, ni republicana" és conscient que "tots volen saber el què passa en aquesta casa opaca, sense transparència, fosca i misteriosa". Premsa, ràdio o televisió. Res no se li ha resistit a la periodista i investigadora. A més, Urbano també escriu i al llarg de tots aquests anys ha publicat llibres tan reveladors com La Reina, El precio del trono i el seu llibre més recent, del novembre passat, La Pieza 25. Operació Salvar a la Infanta. Segons explica Urbano a En Blau, "vaig decidir fer després de veure per la televisió com el jutge Castro lliurava a una furgoneta 'La Bíblia' del 'Cas Nóos'". Per a l'esmentada peça d'investigació, que l'escriptora diu reflectir "tot el que hi ha a dalt, a baix i darrere del cas i les pressions que vénen des de Zarzuela", "vaig estudiar molt Dret, al mateix temps que em llegia el decret de sumari, que són 71.000 folis." Una preparació que li va servir per mantenir llargues xerrades amb el jutge Castro, amb qui es va produir "una simpatia molt bona". Converses que la periodista especialitzada en Casa Rea, va decidir gravar perquè "la meva ànima de periodista m'ho demanava així".
Pilar, vas prendre algun tipus de mesura a l'hora de fer aquest llibre?
Per evitar pressions no m'interessava que ningú, incloent la meva família, sabés que estava fent aquest llibre. Llavors quan anava a Palma de Mallorca, semblava que anava a banyar-me a la platja [riu]. Però no només vaig viatjar a Mallorca, sinó que també a Ginebra, a Sant Cugat del Vallès... Jo anava fent els meus viatgets i mentre escrivia volia clandestinitat. A més, tampoc no vaig voler que els periodistes que eren a Palma s'assabentessin que estava escrivint un llibre sobre el 'Cas Nóos' perquè ells no es menjaven un rosco.
El llibre t'haurà permès conèixer encara millor a la infanta...
Conec la infanta d'haver estat en Zarzuela diverses vegades, però mai no he pres el te amb ella, ni tampoc hem jugat a tennis. A més, Cristina també l'he vist a Ginebra i als jutjats. De fet als jutjats ens trobem al bany. Jo estava rentant-me les mans i de sobte va entrar ella per la porta i, amb la veu igual que la de la seva mare, em va dir: "Pilar". Després em va fer una gran abraçada, amb la qual em va rodejar perquè ella és molt més gran del que sembla a les fotos, em va donar les gràcies i em va besar. Segurament es va pensar que era allà per animar-la, però el que Cristina no sabia és que era allà per fer un llibre [riu].
I com vas reaccionar?
Em vaig quedar una mica amoïnada perquè estava allà en qualitat objectiva, ni a favor, ni en contra d'ella. Llavors li vaig dir a Cristina que havia d'aguantar i que ho sentia pels seus fills. I a dia d'avui ho continuo sentint perquè tenir el teu pare tancat en una presó ha de ser molt dur. Això ha fet que Juan, el fill gran de la infanta, sempre miri cap a baix i hagi perdut el somriure. Abans de sortir del bany li vaig dir: "Sort". I ella em va dir: "Sort, no. Justícia". I jo vaig pensar: "Aquesta dona es creu que és innocent".
Cristina ha estat i està molt enamorada d'Urdangarin, no?
Ella ha estat molt enamorada del seu marit. Un marit, tanmateix, una miqueta volàtil i al qual li agraden les dones perquè tinc emails que demostren que Urdangarin ha tingut aventures amb altres dones. Els tinc, però com no són proves relacionades amb el delicte comès, doncs fora, no entren.
I Cristina mai no ha sospitat d'això?
Hi ha trets, rastres i empremtes suficients per saber que Cristina podia témer a les aventures del seu marit. De manera que per evitar més aventures, Cristina va ser l'encarregada d'entretenir-lo, i ho va fer per amor. És a dir, va convertir a Iñaki en una PlayStation, en una plataforma de poder, perquè pogués tocar una tecla i que li arribessin els diners i es pogués sentir important, poderós llest, maco, més que maco i reconegut pels seus valors. Llavors, el que té una ambició desmesurada és ell, no ella, perquè Iñaki deia que volia que el valoressin pels seus valors i no per ser el gendre del rei emèrit, ni el marit de la infanta.
Què penses que la infanta Cristina no hagi estat condemnada pel 'Cas Nóos'?
Tant jo, com el jutge d'instrucció i totes les persones que han intervingut, amb rigor, en el cas considerem que la infanta Cristina tenia delicte perquè ha estat el cor, l'ànima i el motor de tot això. De fet, Urdangarín no hauria pogut delinquir, en això de la peça 25, de no ser per l'ajuda, col·laboració, prestigi, contactes i protecció que et dóna ser infanta d'Espanya. Cristina és la responsable i cooperadora necessària del 'Cas Nóos'. Per això acabo el meu llibre dient que si Urdangarin va prémer el gallet, és perquè ella era la pistola fumejant. És a dir, que la infanta Cristina era l'arma.
Què et sembla la condemna d'Iñaki Urdangarín de 5 anys i 10 mesos de presó?
M'he estudiat els tres-cents trenta i tants folis de la sentència i penso que amb la condemna d'Urdangarin han estat benèvols en tot. El fiscal del Tribunal Suprem demanava 10 anys, però el fiscal de Palma, Pedro Horrach, demanava de 19 a 20 anys. De fet, Horrach li va dir a Mario Pascual Vives que no havia posat els peus a la terra a Iñaki Urdangarín i que no li havia cantat les quaranta perquè, al cap i a la fi, Urdangarín continua creient que té impunitat.
Es pot propiciar un acostament entre el rei Felip VI i la seva germana, la infanta Cristina, mentre Urdangarin sigui a la presó?
Els actuals reis no volen saber res d'ells. És més, a palau es va arribar a dir que Urdangarín ja era història. Felip estima molt la seva germana. Bé, la volia perquè era la seva germana de l'ànima. Però ara, amb tot el que ha passat, ha entrat amb la destral i ha tret i amputat a Cristina de la família reial. Ara només són els reis emèrits, els reis vigents i Elionor i Sofia. Tots els altres, fora. Per això el rei Felip VI l'ha suggerit a la infanta Cristina que renunciï als seus drets successoris, sense lesionar els drets dels seus fills. Una persona que ha estat imputada, sobre qui hi ha molts recels i sospites que era imprescindible per cometre tals delictes i el marit de la qual és a la presó, s'hauria d'allunyar voluntàriament. És més, jo, com a ciutadana, li aconsellaria a Cristina que renunciés.
Elena o Cristina, amb quina et quedes?
Crec que ambdues tenen grans valors. Cristina ha patit molt, em fa molta pena i les seves llàgrimes em mereixen un respecte enorme perquè no volia que el seu marit delinquís. Però, d'altra banda, ha estat cooperadora necessària de tot aquest entramat. Cristina mai no ha tingut ambició, sinó que ha tingut amor perquè es va casar amb Urdangarín sense importar-li que fos esportista. La conec des d'abans que es destapés el 'Cas Nóos' i sé que tenia una gran vida interior. Era una dona bona, amb una gran dignitat, molt independent, divertida, plena de vida i elegant i estaria elogiant-la fins a dir prou. Això sí, molt tossuda. D'altra banda, la infanta Elena és una dona que té un caràcter fort i dur, i no ha sabut mantenir un matrimoni. De tota manera, Elena és una dona molt popular, a qui li agrada molt el carrer, els toros, anar-se'n a celebrar els triomfs de 'La Roja', ballar salsa, posar-se un barret de palla... La infanta Elena és una Isabel 'La Chata', el que passa és que ara està trist perquè ha ocorregut una gran desgràcia en la família reial. Tots estan molt trencats.
Què et sembla el paper que juga la reina Sofia en el dia d'avui?
Sofia està aguantant des de l'any 1963 i té aquesta pell robusta que el fa tenir una cara amable cap a l'exterior. Sempre ha patit pel desamor del rei i ha aguantat fins que Pilar Eyre va revelar el que sabíem tots els periodistes a Madrid. O sigui, la gran quantitat d'amants de Joan Carles. De fet, a l'any de casar-se amb Joan Carles, al parlament de Grècia ja es debatia sobre si havia de treure-li el dot perquè s'especulava que es divorciaria, ja que l'havien agafat amb altres dones. És més, un dia li vaig preguntar l'emèrit si Sofia era gelosa i em va contestar: "Hmmm. En això de la gelosia la reina et sorprèn perquè és gelosa, però amb dignitat".
Ha estat real el matrimoni entre Joan Carles i Sofia?
El seu matrimoni ha tingut la representació teatral que té tota monarquia. Quan surten al carrer fingeixen una cosa, però de portes endins dormen en llits separats des de fa molts anys. De tota manera, per part de Sofia el matrimoni sí que és real, però per part de Joan Carles no perquè com li agraden molt les dones, doncs es priva. De fet, un dia li vaig preguntar si es va casar enamorat, o per conveniència, i em va dir que ell no era un home que s'enamorés "perdudament", i menys en anglès perquè "el inglés no me pone".
I de la presumpta més que amistat entre Sofia i Alfonso Díez, què en penses?
No m'ho crec. La fotografia que es va prendre d'ambdós, el dia que Sofia va anar a donar el condol a Alfonso per allò de Cayetana, a mi no em dona per pensa res. És una fotografia en la qual ella li dona la mà i posa una expressió de condolença. De tota manera, sé que la reina ha tingut pretendents, però mai no ha estat infidel.
Pretendents com quins?
Puc nomenar-te al mort Carlos Ferrer Salat, que era tennista i president de la CEOE, i a Federico Mayor Zaragoza. Sé que a ells dos els ha agradat molt la reina, perquè m'han parlat de Sofia amb molta brillantor als ulls, amb molts elogis i em consta que hi havia sintonia entre ells. A més, Sofia també es divertia molt, i s'ho passava fenomenal, amb el músic Georges Moustaki. Però el cert és que el cor de la reina emèrita és de matrimoni indissoluble, de ser amb una persona i per sempre. I, en el dia d'avui, Sofia continua estant molt enamorada de Joan Carles. De fet, quan li vaig fer el primer llibre, ella volia tornar a enamorar el seu marit i constantment em parlava de l'emèrit.
És Sofia una persona homòfoba?
No ho sé, penso que no. El que em va dir Sofia, i que vaig escriure al llibre La Reina, és que si tots els que no fóssim gais féssim una cavalcada, col·lapsaríem no només Madrid, sinó el planeta. I a continuació, sense preguntar-li jo res, em va dir: "Em sembla molt bé que si s'estimen i s'han enamorat, i si les lleis del seu país s'ho permeten, doncs que es vesteixin de nuvis, o de núvies, i es casin. Si al seu país els ho permeten. Però que a això no li diguin matrimoni". O sigui, que Sofia no es va posar en l'amor entre dos homes o dues dones, sinó que va dir que a això no se li digués matrimoni, perquè considera que el matrimoni és entre un home i una dona. És l'únic que va dir. De tota manera, la reina emèrita no és "anti" res. És una dona de gran comprensió i coneix molt totes les debilitats, tendències i gustos humans.
I Letícia, com és ella en les distàncies curtes?
He coincidit dues vegades amb Letícca. Per a mi és una dona molt valuosa però nerviosa perquè se sent odiada, mal volguda i està sent víctima de l'opinió pública. Quan surt al carrer és com si es fiqués en un niu de vespes, i les vespes són els periodistes. Això l'incomoda molt i per això està en constant tensió. A més, quan es va casar amb Felip, Sofia em va dir que el paper de Letícia era el de treure a la monarquia a l'asfalt. És a dir, obrir les portes i que se sabés que tota la gent té sang vermella i que la sang blava no existeix. Però Letícia és periodista... I té vocació de periodista, però resulta que està ficada a la Casa Reial sabent el que tots voldríem saber i no pot explicar-ho. Ha d'estar amb els llavis segellats i això és un martiri. Letícia té un caràcter bohemi. Una periodista es vesteix amb sabatilles, però ella ha d'estar sempre elegant i pujada a uns talons. Una periodista no té horaris, té l'horari de la notícia i això és una cosa molt imprevisible. En canvi, aquesta dona, sempre ha d'estar a punt. A més, com em va dir la reina emèrita, en aquesta casa hi ha cinc paraules que no es poden dir: "No em ve de gust". I a Letíca, li vingui de gust o no, ha de fer el que li manin.
Creus que està a l'altura de les circumstàncies?
Letícia no ocupa cap càrrec i és reina perquè està casada amb el rei. Ella és Letícia i la constitució li prohibeix tenir càrrecs, tret del de ser reina consort. Ella és educadora dels seus fills i esposa del seu marit.
Penja d'un fil el matrimoni entre Letícia i Felip?
Fa 14 anys que diuen que es divorciaran, però no ho crec. Formen un gran equip, tant a nivell personal, com de treball, i estan molt units. El rei necessita una persona que sigui al seu costat i que li marqui el que ha de fer. A més, en els seus discursos, Felip diu el que vol dir, però és Letícia qui li dicta com ha de dir-ho i qui li posa la sintaxi. Per exemple, en el discurs del rei contra la independència, que poc va agradar als catalans, va ser Letícia qui li va marcar el to que havia d'utilitzar, perquè li va dir que era el moment de posar els "ous" sobre la taula.
S'hauria de prescindir de la monarquia?
No veig cap problema en què hi hagi una república. El problema és que ara mateix estem en un moment en què tots som una realitat molt contraposada i em resulta difícil pensar en una persona per posar-se al capdavant de la república i que ens pugui representar tots. Una persona que, tenint un poble tan "yoyista" com tenim, sigui acceptat per tots i que conciti la simpatia de tots... Bé, si el paio del Mercadona fos més graciós, potser podria ser-ho ell i així ens faria més rics a tots [riu].