Aquest dissabte 8 de setembre la princesa d'Astúries Elionor es fa gran. La filla dels reis Felip i Letícia fa la seva primera visita oficial a aquesta comunitat per participar en els actes commemoratius dels 1.300 anys de l'origen del Regne d'Astúries, els 100 anys de la coronació de la Verge de Covadonga i el centenari de la creació del primer parc nacional del país que regna el seu pare. Precisament, al mateix lloc on el seu avi va segellar la continuïtat de la Corona en Felip.
La família reial, amb la nena al capdavant, pretén reivindicar la institució i treure pit per exhibir la seva voluntat de símbol de la unitat de l'estat. Però tot i que les flors, la pompa i els aplaudiments estan garantits durant el paripé presidit per la princesa, a la terra de Don Pelayo no tot són flors i violes i romaní per Elionor i especialment, els seus pares. Perquè no són benvinguts per tothom a Astúries, tot i que sembli difícil de creure.
Segons explica el diari El Mundo, el partit independentista i republicà Andecha Astur ha penjat aquesta pancarta per "rebre" els borbons, on es pot llegir que "Astúries no té rei". Segons el seu portaveu, "La entrega del Principado a Leonor es un acto de propaganda. Vienen a legitimar a su hija como heredera de Pelayo. Pero hace 1150 años que desaparecieron los reyes asturianos. No tiene que venir nadie de fuera a mandarnos, menos una monarquía". No acaben aquí les crítiques: "la Transición no sólo no permitió no recuperar esta situación de autogobierno sino que impuso desde Madrid un Principado y un estatuto sin que el pueblo asturiano pudiera votarlo, como sí ocurrió en otros territorios".
"La monarquía representa un modelo de gobierno anacrónico y caduco", explica el secretari de Comunicació del Partit Comunista d'Astúrias, José Enrique Fernández González, "además, tenemos que padecer que la Jefatura del Estado esté en manos de una de las casas reales más corruptas, opulentas y despóticas". Per això, quan Elionor presideixi orgullosa les celebracions a la Basílica de Covadonga, els seus crítics estaran recorrent a peu set quilòmetres fins arribar a Cangas de Onís per un camí de vianants, perquè la Delegació del Govern els ha prohibit marxar per la carretera ni arribar al santuari.