La Princesa Elionor fa aquest 31 d'octubre 15 anys. Entra de ple en l'adolescència i en el compte enrere cap a la majoria d'edat. La nena es fa gran, però la tutela de Felip i Letícia és tan aferrissada que no deixa, ni deixarà, de ser tractada com a tal. El seu futur està escrit, com va dir la mare: "será lo que debe ser". No hi ha espai ni per a la improvisació ni per a la llibre elecció. Així l'han anat modelant a Zarzuela, convertint-la en el robot que haurà de salvar la monarquia en les seves hores més baixes i lamentables. Una nena que amb 11 anys es declara fan de Kurosawa (amb tot el respecte per als cinèfils i el gran director japonès) no és una nena que actuï com a tal.
La celebració de l'aniversari d'Elionor ve marcada per la pandèmia i les restriccions. Fa l'efecte que haurà de celebrar-ho en la intimitat de l'enorme palau en el que, pobretes, han passat i passaran els confinaments "como el resto de niños y niñas", segons va dir en aquell gèlid discurs. No hi haurà reunions amb els amics de classe ni la festa de Halloween que sempre organitzaven a casa seva en el seu dia més especial. Sembla que només podrà comptar la família més propera, a excepció evidentment de Joan Carles, l'avi patern fugit a Abu Dhabi, per molt que apunta a que serà exonerat pel Tribunal Suprem de les seves malifetes. Ara bé: és pronunciar el nom de Juanito i Letícia fa el gest de "lagarto, lagarto". No vol que li contamini les criatures, que amb tant d'esforç està adoctrinant per assegurar-se un futur daurat.
Elionor va abandonant doncs la infantesa i comença a veure un horitzó d'adulta: instrucció militar, un país crispat i molt dividit respecte dels seus privilegis medievals, i ni veu ni vot fins d'aquí a molts anys. De fet, alguns li estan buscant matrimoni de conveniència amb l'hereu del tron de Dinamarca. També la vesteixen amb talons. Pobre niña (rica), la veritat. Però vaja, com que Pablo Casado i els seus seguidors van votar Felip com a Rei (oi?), "ajo y agua".