La mentalitat de Juan Carlos i Sofia sempre havia estat massa antiga per als temps moderns. Ells són d'una altra època pertanyents a la reialesa i volien inculcar al seu fill els mateixos valors. Felip VI va canviar molt quan va viatjar a Washington, allà va conèixer per primera vegada l'amor gaudint d'una vida totalment anònima. En aquell moment van començar els maldecaps dels seus pares, i és que no els agradava cap de les parelles que els presentava el jove. El germà d'Elena i Cristina era molt atractiu, alt, amb cos atlètic, ulls clars i príncep, és normal que fos tot un seductor. Sempre estava bé acompanyat de dones, però poques van aconseguir conquerir el seu cor. Les parelles de Felipe sempre havien estat plebees, com Letícia. Sofia i Juan Carlos no saben que xicota hagués estat millor per a ell.
Encara que finalment es va decantar per Letizia, amb qui va formar una família i acaben de complir dues dècades de relació, una de les parelles més conegudes de Felipe va ser Isabel Sartorius, de qui estava profundament enamorat i amb qui li hagués encantat casar-se. Era l'amor de la seva vida, encara que va deixar plantat el príncep perquè estava farta de la pressió mediàtica, algú s'estava encarregant de tirar per terra tota la seva carrera, i Felipe no va sortir en la seva defensa. Es van conèixer el 1989 i van durar junts fins a 1991.
La relació d'ambdós va estar basada en l'amor, el respecte i l'admiració. Es veien unes cinc vegades a la setmana. Un dels seus refugis més grans va ser la finca que el marquès de Mariño, pare d'Isabel, tenia a la localitat extremenya de Perelada de la Mata. Sartorius també visitava en nombroses ocasions el príncep en Zarzuela.
Juan Carlos i Sofia van intentar trencar la relació de Felipe amb Isabel
Juan Carlos i Sofia van pensar que seria una relació passatgera com moltes d'altres, tanmateix Felipe els va anunciar que estava disposat a casar-se amb ella, i és en aquell moment quan els llavors reis van haver d'actuar i tirar de contactes per trobar una cosa que destrossés la relació per sempre. Van ser els mitjans de comunicació els que es van encarregar de dur a terme la tasca més bruta per no perjudicar els monarques. D'aquesta forma el príncep no es va assabentar que van ser els seus pares. La premsa va destapar "una vella causa judicial, sobreseguda en el seu moment, que relacionava els Sartorius amb el tràfic de drogues. El 7 d'agost de 1992 el general Sabino Fernández Campo havia hagut de negociar amb el diari sensacionalista Clar perquè censuressin un reportatge que anava a publicar-se -firmat per José Ayala- amb el títol de 'Drogas: la raó per la qual Isabel Sartorius mai no serà Reina d'Espanya'. Allà es parlava del consum de drogues d'Isabel i del seu germà". Va ser llavors quan la Reina "es va desmarcar d'aquella família" que podia descompondre els per llavors sòlids fonaments de la Monarquia joancarlista.
Va ser en aquell moment quan Isabel Sartorius va donar un ultimàtum al príncep. O es posicionava al seu favor o al dels seus pares i acabava la relació per sempre. La llavors jove va decidir marxar a Londres per oblidar-se de qui creia que era l'amor de la seva vida i va començar una nova vida, encara que mai no ha tingut gaire sort amb les relacions.