La final del Mundial Femení de futbol entre Anglaterra i Espanya està tenint tantes conseqüències que supera la final de Qatar que va servir, no és poca cosa, per posar Leo Messi on toca: com el millor jugador de la Història. La final de Sidney serà recordada per moltes raons: per la primera estrella d'una selecció cridada a marcar una època, perquè va veure els responsables de la selecció vencedora tocant-se el paquet a la llotja, tocant un pit o robant un petó a les jugadores, carregant-ne d'altres com un sac de patates o tocant de manera improcedent l'única royal present a l'Estadi, la reina Letícia. Precisament aquesta figura, una reina desimbolta, deixada anar i fent un molt bon paper amb la seva filla futbolista és una altra derivada: Letícia encertadíssima quan ha sabut entendre el que s'esperava d'ella.
Una altra conseqüència inesperada de la Final és el revers de Letícia: l'absència deliberada de Kate i Guillem d'Anglaterra a la final. El descens en popularitat dels sempre estimats prínceps de Gal·les ha estat vertiginós en declinar la invitació per donar suport a la seva selecció femenina. Un desastre d'imatge que els ha deixat tocats. Tot va ser ridícul, un vídeo a xarxes del príncep amb la seva filla i una pilota de futbol donant suport a les jugadores, i poques explicacions. Ha semblat que no hi anaven per una frivolitat: no interrompre les vacances. L'opinió anglesa, veient el bon paper de Letícia, encara es pregunta per què tenen monarquia si no és per dies com aquest. L'absència dels prínceps es deu a una raó oculta, o no explicada, que ha publicat avui el diari monàrquic per excel·lència, La Vanguardia, i la seva experta Mariángel Alcázar.
Escriu Alcázar: "La presencia de los príncipes de Gales en el Accor Stadium de Sidney no fue posible por una regla no escrita que marca que ningún miembro de la familia real británica puede visitar un país de la Commonwealth (y Australia lo es) hasta que no lo haya visitado el jefe de Estado, en este caso Carlos III". Una norma ridícula perquè Carles ha estat coronat el mateix estiu que s'ha jugat el Mundial Femení i era impossible que ja hagués visitat Austràlia. Però Carles viu agafat com una paparra a la tradició i aquesta li va perfecte ja que evita que el fill pugi en popularitat. El pitjor temor de Carles està passant: que tothom prefereix Guillem com a cap de l'Estat i no el malcarat, classista i obsolet Charles. El diari de Godó volia culpar "la tradició" però en realitat hi ha algú, Carles, que encarna aquesta tradició.
La tradició no ho pot justificar tot, si no a Londres encara cremarien bruixes al foc. La coartada per no culpar Kate i William d'una evident mala decisió comporta que l'assenyalat passa a ser Carles III: si el fill no hi podia anar, ¿per què no va anar el rei a Sidney a donar suport a la selecció? O com va fer Felip, enviar-hi la consort. Camil·la hauria fet un paper perfecte, similar al de Letícia però a la inversa: en comptes de fer bots, consolar les ploroses jugadores i l'afició anglesa. Una nova ortunitat perduda dels royals. Sempre baden.