Després de la votació al Congrés dels Diputats, després que Pedro Sánchez fos elegit democràticament, i després, amb els acords i pactes, com a president del govern espanyol, aquest matí de divendres ha tocat la visita obligada a Zarzuela per oficialitzar-ho davant del rei. Un Felip que potser algú li hauria de recordar que es tapés una mica, que dissimulés a l'hora de demostrar com veure novament al líder socialista presidint el seu país le sienta como una patada en la entrepierna. El Borbó, postulant-se, amb la cara paga, i demostrant novament el que són. Imatge indigna en rebre Sánchez i en rebre la presidenta del Congrés, Francina Armengol. Ni un gest de complicitat, cap mostra de salut democràtica i sí molta cara de pomes agres, de bilis concentrada, de fàstic indissimulat per no veure els seus amiguis de la dreta i la ultradreta enlloc de Sánchez.
La xarxa, atònita. La seva cara, un poema, i els usuaris l'han lapidat, amb raó:
Felip amb cara de vinagre i rebent per totes bandes. Pels que se'n refoten del seu posat i per la dreta que treu foc pels queixals dient-li "traidor, cobarde, masón" i coses més gruixudes per no "parar el golpe de estado, cómo se rompe España" i les habituals imbecil·litats que estem sentint aquests dies. En qualsevol cas, imatge indigna, prenent partit, en lloc de mostrar-se neutral i acceptant amb esportivitat el que s'ha decidit democràticament, que potser és un concepte que no coneixen a la Casa Reial. Imatge indigna, es miri per on es miri, la de Felip VI. I més, si la contrastem amb aquesta altra de fa uns dies, en una pizzeria italiana de Madrid on es va fotre les botes:
"Un honor inigualable tener la distinguida visita de Su Majestad el Rey en Più di Prima. Nos sentimos profundamente agradecidos, será una velada única que quedará grabada en nuestra historia con el sello real de aprobación!", deien els responsables del local. Un Felip content i somrient, desconeixem, però, si va pagar ell o si va fer com sempre fa, demostrar que li costa afluixar la mà i convidar els seus amics i deixar propines generoses. Que ja se sap que Felip és un garrepa. Al restaurant, sent més vassallescs que mai, i omplint-se la boca amb frases llepones com "Es la persona más amable que ha pasado por aquí"... És lamentable constatar com Felip es pensa que ha vingut a aquest món a passar-ho bé i a fotre's fins a dalt de calzone i no a fer el que ha de fer. La comparació de les dues imatges no enganya.