A la memòria dels catalans hi ha gravats dos dies d'aquell octubre de 2017: l'1 i el 3. Quaranta-vuit hores després que les forces i cossos de seguretat de l'Estat colpegessin votants del referèndum, el cap d'aquest Estat que no va poder impedir la votació va sortir a parlar. Molt s'ha escrit sobre aquell discurs: Rajoy no el volia, Felip va anar per lliure i Letícia va ser la inspiradora per posar-hi més "collons" (com va revelar Pilar Urbano a En Blau). Felip bufa les espelmes d'aquell dia, que considera el seu 23-F, i fonts de Zarzuela han parlat per un digital, El Español.
I el missatge que surt de la Corona dos anys després és pitjor. No rectifica la infàmia d'aquell discurs sense cap referència als cops rebuts per la població. Va ser el dia de la desconnexió (definitiva?) del rei amb la Catalunya que n'esperava més.
Sergi Alcàzar
Això declara ara Casa Reial "El Rey no se arrepiente de nada de lo que dijo en su discurso ¿cómo se va a arrepentir? (...) No cambiaría ni una coma (...) arropó a todos esos catalanes que se estaban sintiendo completamente abandonados (sic). El gobierno Rajoy tuvo dudas. La decisión estaba tomada el mismo 1-O, ese día avisó a Moncloa que quería dar un paso al frente para que España se viera como un país serio. Viendo las cargas policiales, jamás dudó".
EFE
El rei, en paraules dels seus col·laboradors de Zarzuela, afegeix "No cambiaría nada del discurso. Y mucho menos con todo lo que está pasando y ha pasado en los últimos días en el Parlamento de Cataluña. Fue firme en un momento en el que había que serlo, mostrando que la Jefatura del Estado arropaba a la Constitución (..) La Generalitat cometió una deslealtad inadmisible’. El rei Felip sentencia aquest 3-O, per boca dels seus portaveus: "Según sea la reacción a la sentencia en Catalunya, si tiene que volver a hablar, hablará".