Espanya és un dels països més esperpèntics, sinó el que més, a l'hora de perpetrar ridícules genuflexions a tota hora quan passa la família reial. Un país on molta gent té les paraules ¡Viva el Rey! a la boca i que criden a los cuatro vientos a la mínima que poden. El servilisme és especialment grotesc en l'aristocràcia.
Joan Carles (TVE)
La revista Vanity Fair acaba d'engegar un curiós exercici de monarquisme contactant amb diferents personalitats, amics i familiars del rei Joan Carles perquè els hi expliquin anècdotes desconegudes de l'emèrit i que els espanyols estiguin orgullosos del seu rei campechano. "¿Fue un buen rey? ¿Cómo pasará a la historia?", han preguntat a, entre d'altres, el nebot del Borbó, el príncep Pau de Grècia, l'artista i mecenes Mayte Spínola i l'exalt comissionat de la Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros. I el que han dit tots tres, frega l'esperpent amb l'obsessió malaltissa de dibuixar els Borbons com els salvadors de la pàtria. El príncep grec, dibuixant el seu cosí Felip com un pobre màrtir: “Desde que Felipe se convirtió en rey no ha tenido ni un solo día tranquilo. Se pasa la vida apagando fuegos que no ha generado él. Le tienen que dejar demostrar su capacidad para ser un gran rey para su país”.
Pau de Grècia, Marie Chantal Miller i Felip (GTRES)
I Carlos Espinosa de los Monteros, marqués de Valtierra, empresari, advocat i pare del polític ultra de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, recordant una anècdota que potser pels que són més monàrquics que el monarca els fa una gràcia tremebunda, però que no deixa de ser una nova mostra de com de ridícul pot arribar a ser algú com Joan Carles que sempre s'ha cregut molt graciós i ocurrent. Explica Espinosa de los Monteros d'on li ve aquesta devoció borbònica: "Conocí a don Juan Carlos en 1952. Mi madre me llevó con unos pocos monárquicos al Instituto San Isidro de Madrid. El príncipe salía de su examen de reválida. Gritábamos ‘¡Viva el Rey!’ en pleno franquismo”.
Joan Carles i Carlos Espinosa de los Monteros (Efe)
El marquès també revela què va passar un dia que el seu gran amic Juancar el va trucar a casa seva: “Mi mujer, apurada, me dijo un día: ‘¡Te llama el rey!’. Pensé que era una broma y le respondí: ‘Dile que estoy en la ducha y no me puedo poner’". Però qui trucava era realment l'emèrit, i en insistir la dona que era veritat, l'home va sortir de la dutxa encara xop i es va disculpar (que ja té nassos haver-se de disculpar de que t'estàs dutxant). Què li va dir Joan Carles com a resposta? "No te preocupes. Ducharse es muy bueno y sano. Si hace falta, el rey espera’, me contestó”... Gracias majestad por tu sabiduría, només li faltava dir. Joan Carles en mode 'Mr.Wonderful' després d'un afartament de galetetes xineses d'aquelles amb un missatge dins... Ducharse es muy bueno y sano. Menys mal que ens ho diu ell, sinó, segur que tots els ciutadans aniríem com porcs per la vida. Potser ducharse es muy bueno y muy sano i ell ho fa sovint... Però el que no neteja per moltes dutxes que es faci és la seva moralitat.