El rei Joan Carles, després de molts anys bellugant la cua, ha fet molts amics, donada la seva posició. Amistats dins el món de les reialeses i sobretot, les que més li agraden a l'emèrit, amistats del seu dia a dia de festa e festa, anant de regates o fotent-se com el quico en diferents àpats i tiberis pantagruèlics. Al Borbó li agrada la festa i anar a sopar, y lo que surja, sobretot abans, quan el seu cos li ho permetia i no havia d'anar amb les crosses amunt i avall. Si les parets de molts locals parlessin...
Entre el gremi de la restauració, especialment, de la restauració de Madrid, el pare de Felip ha tingut alguns dels seus amics més especials. D'un d'ells s'han recordat a Vanitatis, algú que era molt especial i icònic. Parlem de José Luis Ruiz Solaguren, un prestigiós hostaler basc que va marxar a Madrid, on va fer fortuna gràcies a un local mític de la capital espanyola, la cerveseria José Luis, al número 91 del carrer Serrano, que va obrir les seves portes el 1957. Especialment famosos es van fer els seus pinchos de truita o de lluç arrebossat, que "contribuyeron decididamente a consolidar la leyenda". Medalla d'or al mèrit del treball 1999 del Ministerio del Treball i Afers Socials, va obrir molts locals, restaurants, cerveseries, serveis de càtering, bodegues, escoles d'hostaleria... abans de morir el 2013 als 84 anys deixant un enorme llegat als seus cinc fills.
Un home a qui no li agradava que li diguessin restaurador i sí tabernero, que "conocía a los clientes por su nombre", i que tenia una relació especial amb el rei Joan Carles, habitual dels seus locals. Durant molts anys se servia el seu càtering a la celebració pel sant del rei Joan Carles als jardins del Palau Reial i que amb el temps va desenvolupar una gran amistat amb el Borbó. Segons els familiars de José Luis, "el rey le apreciaba mucho y le buscaba para descansar"... Literalment. I és que atenció al que revelen. Pel que sembla, el taverner era un gegant de la restauració, però no era massa alt d'alçada. El rei Joan Carles sí, 1,88 abans de començar a anar corbat. I quan feia celebracions, atenció a què feia amb el seu amic: "el rey tenía que saludar a muchísimas personas y había desarrollado la costumbre —medio en broma, medio en serio— de apoyarse en José Luis, que era mucho más bajo".
A banda de fer-lo servir de crossa, també expliquen que els dos amics intercanviaven sovint corbates. Un José Luis de qui els fills confirmen una altra de les anècdotes que sempre ha sobrevolat damunt del seu nom, al voltant de la Constitució del 1978: "Los padres de la Constitución se reunían en el local de Rafael Salgado para darle forma. Los propios reunidos contaban que si la Constitución de 1812 se había llamado La Pepa por firmarse el día de San José, la de 1978 tenía que llamarse La Pepa Luis porque el borrador definitivo se cerró en el salón privado del primer piso de Jose Luis".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!