La reina Camil·la destrossa Brigitte Macron a Normandia, "l'escollida de Déu"

Occident, un any més, ha homenatjat els combatents que van participar en la decisiva Batalla de Normandia, el punt d'inflexió de la Segona Guerra Mundial. L'Operació Overlord, ara fa 80 anys, va significar la destrucció del règim nazi. Qualsevol ésser humà amb valors, i per descomptat, qualsevol règim que es vanti de ser democràtic, s'hauria de sentir interpel·lat en aquest aniversari. Tanmateix, hi ha absències grotesques, humiliants i lamentables. Vladimir Putin? No, home, no. Felip VI. El d'Espanya. El net polític de Franco, qui va estimar-se més quedar-se a Segòvia per posar en marxa una font del Palau Reial de La Granja que, ironies del destí, també feia 80 anys. En el seu cas, 8 dècades inactiva. Quin país, quina monarquia. Patètica.

Els grans protagonistes de la jornada, que va tenir actes en localitzacions diferents, van ser els royals anglesos. Malgrat la delicada situació de Buckingham Palace, amb el rei Carles III i la princesa Kate de Gal·les malalts de càncer, els britànics van fer un gran esforç per representar el seu país. El sobirà, la consort Camil·la i el príncep Guillem, òbviament sense la companyia de la seva parella, van creuar el Canal de la Manxa per acompanyar els 25 caps d'Estat convocats a la cita. El monarca, emocionat en diversos moments, atreia totes les mirades. Però, sorprenentment, la que es va convertir en protagonista va ser la seva dona, que sembla haver-se après el manual d'estil de la seva sogra Elisabet II fil per randa. 

La difunta reina era una figura d'ortodòxia i estricte compliment de les normes. Les formes i el protocol, o la barbàrie. El zel aplicat per la mare de Carles té una justificació, no era una reina més, era LA reina. La més poderosa, la més carismàtica. La que semblava immortal, eterna, destinada a enterrar-nos a tots. Quan va arribar la seva hora i la corona va acabar en el seu fill, tothom entenia que començava una nova era, presumiblement renovadora, actualitzada i més propera. Sembla que no serà així, almenys per part de Camil·la. La consort es considera "l'escollida de Déu", com tots els reis i reines que han anat passant pel tron des de temps immemorials. Atenció a l'escena que va protagonitzar amb Brigitte Macron, primera dama de França. Una situació incòmoda, que frega la mala educació.

Tot passava mentre la reina i la dona del primer ministre francès col·locaven una ofrena floral al monument commemoratiu. En dipositar el seu ram, la Brigitte allargava la seva mà en direcció a la seva acompanyant, en senyal d'afecte, de pau, d'harmonia. L'anglesa no només no responia, és que evitava agafar la seva extremitat com si estigués bruta i pudenta. Clar, la republicana va obviar el costum dels royals britànics: ningú pot tocar-los. Està prohibit pel protocol, senzillament perquè realment es pensen que provenen d'una branca celestial. Durant uns interminables segons, en els que la francesa queda descol·locada davant l'actitud esquerpa i passivoagressiva de la Camila, l'espectador sent com se li regira l'estómac. Molt violent, tot plegat. Que sí, que seran les normes d'aquesta mena de cercles de poder, però resulta anormal i puerill. Camil·la, baixa els fums.