La reina Letícia, des que és reina, s'ha entestat en donar una imatge pública en els seus actes, en els vídeos i en les compareixences oficials, de tibantor i control total. Tot en la seva vida i la seva manera de fer sembla guionitzat i calculat al milímetre per no sortir-se del guió i del control absolut que vol tenir sobre tot i sobre tothom. Rictus tibat, tothom pendent de les seves ordres i la seva família, la primera. Felip i les nenes, a casa, fan el que ella vol. Especialment, pel que fa a l'alimentació. Elionor i Sofia tenen terminantment prohibit menjar qualsevol cosa que tingui a veure amb una nena de la seva edat: ni dolços, ni chuches ni res per l'estil. A la seva escola de Madrid, on encara hi és la petita, estan avisats. I què dir del plat estrella del menú a Zarzuela, la sopa de bledes d'aspecte tèrbol que, acompanyada de les cares creepy de felicitat impostada dels pares i les nenes, encara feia més grima.
Però per molt que Letícia vengui sopars de duro, o en aquest cas, sopars healthies i de color verd, hi ha una altra cara que no treu a passejar tant com voldria, però que demostra que no tot en la seva vida és una alimentació sana, però avorridíssima. De tant en tant es deixa anar i quan s'escapa de Zarzuela amb alguna amiga, da rienda suelta als seus vicis culinaris. I en aquest sentit, una cosa que la torna absolutament boja, tot i que no ho digui sempre que voldria, és el que va demanar anant a sopar amb una amiga a un bar del barri madrileny de Lavapiés un dia que Felip estava ocupat. Ho explica El Español, que revela una visita gastronòmica que va deixar el propietari del local, el Restaurante Peyma, de pasta de moniato. Per molt que l'asturiana vulgui passar desapercebuda, quan va anar al número 39 del carrer Embajadores, acompanyada d'una amiga i deu guardaespatlles, va sorprendre l'amo del restaurant. I no per la comitiva, sinó pel que va demanar. S'esperaven que demanés una aigüeta mineral i alguna cosa com una graellada de verdures o una cremeta. Però res més lluny de la realitat.
Letícia, admiradora de la cuina hindú, italiana i el marisc, va anar amb una amiga, quan encara era princesa d'Astúries, a un "bar castizo, con cocina de la de toda la vida" a menjar cuina casolana i "saltarse la dieta". Anys després d'aquella visita, el citat mitjà ha tornat a parlar amb el propietari del local, que recorda com si fos ahir la cèlebre visita que va rebre i com encara es pessiga pel que li va demanar l'ara reina espanyola. Hi va anar amb una amiga periodista un dia que Felip era en una entrega de premis de la Volta Ciclista a Espanya. I tot i que han passat els anys, "sigue en la memoria del dueño, que recuerda con precisión que las mujeres pidieron una ración de sepia y unas croquetas de la casa". De totes les opcions del bar, les croquetes són l'especialitat de la casa, i tot i la fritanga, a la reina la tornen boja i aquell dia "disfrutó de un festín".
No ens estranya gens la petició de Letícia al propietari del local. Fa uns mesos, la reina va posar-se les botes en una altra sortida d'amigues a un dels seus racons preferits de Madrid, un local del centre de la capital espanyola, al barri de Malasaña, on hi va sovint amb les íntimes, La Gastro de Chema Soler, al carrer del Barco, on un dels plats estrella són, bingo!, les croquetes. En un dels petits salonets situats al fons del restaurant, un espai molt discret al costat de la cuina decorat amb mobles d'estil provençal, Letícia i les seves amigues van anar a degustar petites delicatessen arrebossades per fora i tovetes per dins que la fan salivar. Les seves preferides? Les de carrabiner, les de sèpia i una variant del local que fa posar els ulls com a taronges així, de buenas a primeras, una combinació, a priori, sorprenent: croquetes de magdalena, servides amb fondue de xocolata... Des d'aquí una petició als restauradors i xefs de Madrid: si alguna vegada Letícia els hi demana una aberració com croquetes de bledes, enviïn-la a fregir espàrrecs... o a fregir croquetes.