Si no tenen el llibre pòstum de Carlos García-Calvo, Letizia. De la A a la Z, ja triguen. Un recopilatori de conceptes que expliquen molt sobre com és la reina espanyola. Una sèrie d'entrades relacionades amb cada lletra que paguen molt la pena.
En l'interior hi ha algunes troballes que són de traca. Com li deien a ella i al seu grup d'amigues els seus detractors o el renec que va dient constantment a Zarzuela per no haver de pronunciar la paraula 'Jolines'. Hi ha coses més sabudes, però també algunes situacions que li van arribar a l'autor que són poc conegudes. Quedem-nos a la lletra "A", on hi ha dues definicions que tenen a veure amb què menja Letícia. Coneguda és la seva animadversió a tot allò que li faci guanyar algun gram i al menjar precuinat. Per no parlar del seu odi visceral al dolç. A "Azúcar" recordem aquella situació després del confinament quan, visitant una paradeta de gelats a Benidorm, la reina va preguntar al gelater si en tenia sense sucre: "Cuando le dijo que no, dio media vuelta y se alejó". Sucre no, bledes sí.
Felip VI i Letícia (GTRES)
A la "A" tenim una altra entrada, "Alimentación", on llegim l'obsessió pel menjar sa, amb especial predilecció per les bledes, amb un secret amagat marca de la casa, una sopa que les nenes mengen dia sí dia també. A l'escola d'Elionor i Sofia, Santa María de los Rosales, deuen estar fins el gorro de rebre indicacions sobre què s'hi pot cuinar i què els hi poden donar a les nenes borbó. Igual que les mateixes implicades.
Família Reial sopant (GTRES)
Sofia i Elionor (Europa Press)
Escriu García-Calvo: "El supuesto régimen de comidas healthy del Pabellón del Príncipe, hogar de los Borbón Ortiz, ha hecho que proliferen los memes en las redes en torno a la Princesa de Asturias y la infanta Sofía añorando grandes chuletones". I qui sap si aquestes enyorances algun dia s'han materialitzat, contravenint directament l'ordre de la seva mare d'exclamar vade retro Satanás cada vegada que tinguin al davant coses de menjar que no entren dins l'estricte menú. Perquè segons explica l'escriptor, en una ocasió va ser Elionor qui es va menjar d'amagat, no un chuletón, però en l'escala de productes odiats per Letícia, una cosa pitjor: "Cuenta la leyenda que en un viaje escolar por Navarra, doña Leonor entró en una pastelería donde compró una gran caja de bombones que se fue comiendo ávidamente por la calle".
Elionor (GTRES)
La vida es como una caja de bombones, nunca se sabe qué te puede tocar. Doncs a Elionor li ha tocat una mare que detesta els petits plaers de la vida.