Un dels llibres imperdibles que poden trobar a les llibreries aquests dies és l'obra pòstuma de Carlos García-Calvo sobre la reina Letícia:
Un abecedari de la A a la Z que desgrana la vida i miracles de la monarca, amb alguns passatges molt curiosos sobre el seu dia a dia. La seva relació amb l'alcohol, amb els idiomes o amb les seves amigues. I molt més. Una sèrie d'entrades a quina més curiosa sobre diferents aspectes de Letícia des que va conèixer Felip fins ara que passeja la corona allà on va. I on va, no sempre ha deixat els seus seguidors satisfets.
Explica l'autor del llibre dos fets que van lligats de la mà sobre aquesta voluntat malaltissa de la reina d'anar fent de trilera i de dur el seu bienquedismo fins a les darreres conseqüències. Llegim a la "F" una paraula: Faralaes. El tradicional vestit de volants propi de les dones andaluses que Letícia es nega a dur una vegada i una altra. Per a molts, una manca de sensibilitat de la reina cap a tota una comunitat autònoma. Hi ha qui diu que Letícia no es vesteix de flamenca perquè si no, hauria de vestir-se amb la resta de vestits regionals del país. Però sobta veure Máxima de Holanda així, i no a la reina dels espanyols.
García-Calvo té una teoria: "A muchos españoles y, sobre todo, esos andaluces que la han vitoreado en sus visitas, les encantaría ver a doña Letizia vestida con un maravilloso traje de gitana paseándose por el Real de la Feria de Sevilla. Desgraciadamente, a la Reina las manifestaciones de folclore nacional no parecen interesarle mucho, y la verdad es que no la vemos batiendo palmas en una caseta o arrancándose a bailar por bulerías". La reina passa de folklore patri i de segons quins regals. Perquè tal i com es llegeix a la "R", l'autor revela quin és el regal més enverinat que li han fet mai.
Un regal de luxe que va generar una situació tensa: "La edición española de la revista Elle decidió encargarle a un grupo de diseñadores españoles que realizasen lo que a su juicio era el vestido, traje de noche o conjunto ideal para la entonces flamante Princesa de Asturias y enviárselo, luego, como regalo". Un obsequi incomodíssim per algú com ella: "si doña Letizia decidía ponerse uno o tal vez dos e ignorar los demás, los gritos de furia de los autores de la ropa desechada se escucharían en todos los confines de la Tierra, no solo en España. Ya se quejaban bastante de que la Princesa llevaba exclusivamente lo que salía del taller de Felipe Varela, un diseñador al que habían ninguneado todos ellos cuando había desfilado en Cibeles. Por lo tanto, aquello parecía una indirecta para que ampliase su abanico de suministradores".