'Vaya, vayita...', que diria el personatge de Jep Cabestany de La Competència de RAC1. Al final resultarà que Letícia s'assembla més a la seva 'estimada' sogra del que ella voldria. Ja ho diuen que els testos s'assemblen a les olles. Perquè Leti i Sofi fan servir les mateixes (males) arts amb tots aquells que no li ballen l'aigua. Unes dubtoses maneres que aplica amb els detractors que no li riuen les gràcies i no escriuen el que elles voldrien llegir. 

sofia leticia palma 2019 GTRES

GTRES

Potser és que passen molt temps juntes durant aquests dies a Palma i ja se sap que 'todo lo malo, se pega'. El cas és que la periodista Pilar Eyre ha revelat a les pàgines de Lecturas que el paperot de Marivent, els posados posant bona cara davant els mitjans de comunicació per sortir ben afables a les revistes del cor amaguen una cara oculta que només poden percebre els professionals destinats a cobrir les vacances dels Borbons. Explica Eyre l'entrellat de la foto de l'estiu, l'aparició pública de la família reial davant els flaixos, amb un somriure d'orella a orella per part de la reina. Però un somriure d'aquells que incorpora fredor i vendetta

posado marivent 2019 casa reial

Casa Reial

Quin comportament té la reina amb els periodistes? Un tú sí, tú no de manual. Un donar peixet a qui et riu les gràcies i un castigar a qui no. “Cuando nos encuentra en Mallorca, a los del sector adepto les estrecha la mano fuertemente y con entusiasmo, mirando a los ojos... A los que molestamos por alguna crítica, nos gira la cara y nos ignora”, li comenten col·legues de professió a Pilar Eyre. Ella apunta, però, que a Marivent se la veu saludant un per un els periodistes... Una tàctica sibil·lina més de la monarca: "Ahí no puede escaquearse, pero emplea la siguiente táctica. Te da la mano blanda y va hablando a gritos con alguien que está a dos lugares detrás de ti sin dirigirte ni una mirada...”. 

sofia saluda

GTRES

Curiós. Perquè saben què feia sovint la seva predecessora en el càrrec? La reina Sofia, segons explicava el fotògraf Oriol Maspons, quan donava la mà, alhora renyava a qui li donava, sense perdre el rictus somrient de la cara. “Te la tiraba abajo si se la dabas demasiado alta, la subía a tu boca para que la besases, pero si acercabas demasiado los labios, te la retiraba bruscamente, aun a riesgo de desmembrarte... Y lo hacía con su sonrisa imperturbable, mientras tú estabas queriéndote morir de vergüenza”. És el que té creure's per damunt del bé i del mal.