Les Cases Reials europees són la mateixa cosa amb embolcalls diferents. Bé, amb matisos. L'objectiu és més o menys el mateix, però ni les formes, ni el contingut ni l'estil tenen res a veure. Per explicar-ho amb claredat: mentre la reialesa espanyola destaca per buida i per fer del postureig bandera, la resta d'homòlegs intenten dignificar mínimament una institució caduca i medieval. I què vol dir això? Pencar, ser naturals, acostar-se a la gent i no fer tant el paperot com els inquilins de Zarzuela. Un exemple clar és el que està passant aquests dies en dos punts allunyats del planeta: Alemanya i Tanzània. Les protagonistes són les reines consorts d'Espanya i Holanda, Letícia Ortiz i Màxima Zorreguieta. El dia i la nit. El yin i el yang.
Felip i Letícia són de visita oficial a Berlín, visitant exposicions i els llocs més representatius de la capital del país. Les darreres instantànies són a la Porta de Brandenburg, on han estat rebuts per les autoritats i per una pluja persistent, un clàssic local. Al monarca espanyol l'hem vist contrariat per l'adversitat meteorològica, la pluja no li agrada. Mentrestant, la seva dona Letícia fa allò del "dientes, dientes" de la Pantoja. El somriure de la reina és tan extrem que és impossible pensar que sigui real. Però vaja, que així és com alguns entenen la reialesa: impostura. Teatret. Un moment de glòria per lluir-se davant dels fotògrafs per a la diversió dels seus parroquians, que comentaran amb entusiasme si la Letícia duu aquest vestit o aquest altre, si els talons són més o menys alts, si el penjoll brilla o no brilla, si està més en forma, operada o canviada que el dia anterior. I mentrestant, la reina holandesa és a Tanzània, però molt més preocupada per tornar l'amabilitat dels seus amfitrions i poca cosa més.
L'argentina no ha perdut ni mig segon en sotmetre's a una sessió de maquillatge i perruqueria a l'avió que la transportava a l'Àfrica. Un viatge molt llarg i que es tradueix en una alteració evident de la imatge de qualsevol ésser humà: arribes cansada, despentinada, amb ganes d'anar a l'hotel, dormir i fer-te una dutxa ben reparadora. Hi ha qui s'amagaria dels objectius i els flaixos, però ella no és d'aquesta mena. Serveix per lluir les grans joies de la corona, però també per comportar-se de la forma més planera. La Màxima ha saludat el seguici que l'esperava a peu de pista tal i com n'és ella, al natural. I punt. Cosa impensable en la reina d'Espanya, que té d'altres prioritats.
Un dels detalls més sucosos de la reina d'Holanda, però, no el trobaran al seu rostre, no. Han de mirar molt més a baix, als seus peus. Ha tocat terra a Tanzània lluint uns mocassins amb mitjons. Sacrilegi a Espanya, que com bé expliquen a Vanitatis, és "algo que en nuestro país llegamos a tachar de aberración estilística". Doncs toma aberración. La golejada d'Holanda és total. I no és pas la primera. Ni serà l'última.
Letícia parla per la roba, la moda i els complements estilístics. Ja podria aplicar-se molt més en d'altres qüestions i apujar una mica el nivell de Zarzuela. Seguirem esperant, però.