Hi ha un grup de persones a Espanya que estan massa ben acostumades a que una legió de palmeros els hi riguin les gràcies, els hi diguin que sí a tot, els hi facin genuflexions al seu pas i tothom perd el nord, per no dir una altra cosa, per satisfer-los. Evidentment, parlem dels Borbons. Espanya és un país on sembla que tothom estigui encantat de la vida de ser vassall i retre pleitesia a un grapat de persones sense ofici ni benefici que van per la vida exigint un tracte diferencial, porque yo lo valgo. Els reis i la seva família estan acostumats a que tothom els tracti amb un respecte reverencial, per això, el vídeo que ha publicat Pilar Eyre al seu canal de YouTube sobre curiositats en el tracte a la monarquia espanyola és avui més imprescindible que mai. Per exemple, per saber com un polític es va negar al que feien tots: parlar-li de vostè a Joan Carles i que a canvi, Juancar els hi parlés de tu. L'escriptora es refereix a Santiago Carrillo, l'històric comunista i una de les dues úniques persones a qui el Borbó parlava de vostè, i que es va arribar a apreciar. L'altre polític a qui també tractava de vostè, però per un motiu ben diferent, és José María Aznar.
"A Aznar lo odiaba a muerte y precisamente quería distanciarse de él con el usted". Sobre aquesta qüestió, explica sucoses anècdotes de quan els fills de l'emèrit, l'ara rei Felip i les infantes Elena i Cristina, eren petites i van acostumar-se ràpidament als costums i a que tothom els hi ballés l'aigua. Explica Eyre que es va decidir que als fills del rei se'ls hi havia de dir alteza i a les infantes señora i fer-los-hi reverències... a unes nenes de 9, 10 anys. I elles, encantades de la vida, tot i que hi havia classes i classes en la família reial, perquè Felipito, en ser nen, en ser l'hereu, tot i ser més petit que les seves germanes, havia d'estar per davant d'elles. En què es notava, en aquells años mozos? En detalls com a l'hora de berenar: "cuando merendaban por las tardes tenía que merendar antes don Felipe que ellas, si atravesaban una puerta, tenía que pasar antes don Felipe que ellas... Elena lo interiorizó bastante y a Cristina no le ha preocupado nunca demasiado".
La que també es va acostumar ràpidament a parlar de tu al servei i a que a ella li parlessin de vostè va ser la reina Letícia, i arran del que comenta l'escriptora sobre com la infanta Elena lo interiorizó bastante, només cal recordar el que va passar fa unes setmanes, quan un grup de periodistes li anava cridant "Elena, Elena!", i ella, altiva i empipada, va reclamar que si algú volia dirigir-se a ella havia de dir-li "Doña Elena". Com s'acostuma a dir, els testos s'assemblen a les olles, perquè una altra que s'indigna amb facilitat quan no li foten suficientment la rosca és la reina Sofia. En aquest sentit, Eyre explica una anècdota sensacional i paradigmàtica, prou significativa de com se les gasta l'emèrita. Recorda un viatge en avió, quan les infantes eren petites, i una hostessa de vol, "haciéndose la simpática, le preguntó: '¿Cómo está, majestad? ¿Y las niñas, cómo están?'... Y la reina la miró, le dirigió una mirada así, y dijo: 'Las niñas, no sé cómo están... Las Infantas, de puta madrrrre'".
Carambas... Sí que és fi el drap de cuina. Aquests són els fums dels Borbons. Ja ho saben, si algun dia volen veure Sofia traient foc pels queixals, preguntin-li per las niñas.