El matrimoni entre Sofia i Joan Carles I mai no ha estat dissolt oficialment, ja que un divorci a la Casa Reial espanyola hauria estat molt mal vist, especialment després de les diverses controvèrsies que van embolicar el rei emèrit. Encara que han mantingut l'aparença d'un matrimoni convencional, des de fa molt temps se sap que la seva relació mancava de sinceritat. Tant Sofia com Juan Carlos no desitjaven realment casar-se l'un amb l'altre. En el cas de Sofia, sempre va estar enamorada d'un altre home, però aquest mai no li va correspondre com ella desitjava.
Durant els anys del seu matrimoni, mentre es mantenien les formes davant del públic i la família reial, Joan Carles I va mantenir relacions amb diverses dones. Entre els noms més esmentats es troben els de Corinna Larsen i Bárbara Rey, encara que fonts properes al monarca asseguren que aquestes són només algunes de les moltes dones amb les quals va tenir vincles extramatrimonials. Aquestes mateixes fonts parlen de centenars o fins i tot milers d'aventures al llarg de la seva vida. Tanmateix, el rei emèrit es va encarregar d'ocultar aquestes relacions utilitzant diners públics, la qual cosa li va permetre comprar el silenci d'aquestes "amigues entranyables" i evitar que les notícies sobre els seus romanços es fessin públiques.
Un dels episodis més coneguts de les relacions amoroses de Joan Carles I va tenir lloc entre 1979 i la dècada de 1990. Es diu que aquesta aventura va ser una de les més llargues, i la dona en qüestió, que mai no va ser identificada públicament, va rebre una assignació mensual que, en el seu inici, era d'un milió de pessetes (al voltant de 6.000 euros), quantitat que provenia dels fons reservats destinats a la Presidència del Govern. Aquesta informació va ser revelada pel coronel Amadeo Martínez Inglés, qui va detallar que l'assignació va augmentar el 1985 a dos milions de pessetes (12.000 euros), pagats amb diners públics.
Joan Carles I pagava els seus amants per mantenir-les callades
Segons el coronel Martínez Inglés, aquest tipus de despeses eren comuns en aquella època, ja que els governs democràtics que van succeir el règim franquista destinaven quantitats considerables de diners a tota mena d'activitats opaques, des del finançament d'operacions clandestines fins al manteniment de relacions extramatrimonials d'alts càrrecs. Els fons reservats s'utilitzaven per pagar favors, silenciar confidents i ocultar comportaments compromesos, com en el cas de les aventures del rei emèrit.
El 1994, Joan Carles I va decidir posar fi a aquesta relació, la qual cosa també va significar el cessament de l'assignació mensual al seu amant. Tanmateix, aquesta dona no estava disposada a acceptar el final de la relació sense rebre una compensació econòmica, i va començar a fer xantatge al rei, amenaçant de fer públics uns vídeos íntims de les seves trobades. Aquesta situació va alarmar la Casa Reial, encara que no era la primera vegada que el monarca s'enfrontava a una amenaça d'aquest tipus. Manuel Prado i Colón de Carvajal, un dels homes de confiança de Joan Carles I, va intervenir per solucionar la crisi. Es va arribar a un acord amb la dona: els vídeos serien guardats en una caixa forta sota estricta custòdia, i ella continuaria rebent l'assignació mensual de dos milions de pessetes.
Tanmateix, quan José María Aznar va arribar al poder el 1996 i va revisar els fons reservats de la Presidència del Govern, va decidir eliminar aquesta assignació, la qual cosa va provocar que la dona tornés a llançar amenaces. En aquesta ocasió, va exigir una suma molt més gran: 100 milions de pessetes (aproximadament 600.000 euros) com a pagament final pel seu silenci. En total, s'estima que al llarg dels anys, aquesta amant va arribar a rebre més de 500 milions de pessetes (uns 3 milions d'euros) a canvi de mantenir la seva relació en secret i no divulgar els comprometedors vídeos.
Aquest episodi és només un dels molts que han esquitxat la vida amorosa del rei emèrit, els vincles extramatrimonials del qual i l'ús de diners públics per ocultar-los han generat gran controvèrsia i crítiques cap a la monarquia espanyola. Malgrat això, Joan Carles I ha mantingut el seu estatus en la història recent d'Espanya, encara que la seva figura continua sent objecte d'escrutini públic.