La periodista Laura Rodríguez ha generat una gran controvèrsia amb les seves recents declaracions, les quals han provocat un intens debat tant en els mitjans de comunicació com en l'opinió pública. Segons l'exposat per Rodríguez, el rei Felip VI hauria contret matrimoni amb Letícia Ortiz no només per amor, sinó també com una estratègia per ocultar la seva veritable orientació sexual. D'acord amb aquesta versió, el llavors príncep d'Astúries tenia l'obligació de casar-se amb una dona per garantir l'estabilitat de la Corona i assegurar la successió monàrquica, una cosa que tradicionalment ha estat recolzada per la figura d'una reina consort.
Al llarg de la seva vida, Felipe ha estat descrit com una persona reservada i de caràcter discret, atributs que, combinats amb el seu atractiu físic, l'han mantingut en el centre de l'atenció pública. Tanmateix, les recents declaracions suggereixen que darrere de la seva història personal hi podria haver circumstàncies més complexes del que s'ha conegut fins ara.
Joan Carles I i la reina Sofia volien ocultar la realitat
D'altra banda, el rei Joan Carles I sempre va mostrar una clara intenció que el seu fill es casés amb una dona de sang real, per tal de reforçar els llaços entre les dinasties europees i enfortir la imatge de la Casa Reial espanyola. No obstant això, Felipe semblava desinteressat en les candidates proposades pel seu pare i, en canvi, optava per relacions amb dones alienes a la noblesa. Per a molts, aquesta actitud era vista com un desafiament a les estrictes normes tradicionals de la reialesa. Segons Rodríguez i l'escriptor Isidre Cunill, aquestes relacions no van ser simples coincidències, sinó que podrien haver estat part d'una estratègia meticulosament planificada.
Cunill, al seu llibre, afirma que Felipe hauria conegut diverses dones a través d'una agència especialitzada a presentar candidates segons criteris específics. L'esmentada agència, dirigida per Javier Hidalgo, seleccionava dones que complien certs requisits. Una de les figures més destacades en aquesta llista va ser la model noruega Eva Sannum, que s'ajustava al prototip de dona atractiva i amb una forta presència pública. Rodríguez afirma que la preocupació de Joan Carles per la vida sentimental del seu fill era tan gran que fins i tot va considerar la possibilitat de reformar la Constitució, permetent que, en cas que Felipe no contragués matrimoni, la seva germana, la infanta Elena, pogués assumir el tron.
A més, s'especula que el rei Joan Carles hauria ofert incentius econòmics a algunes d'aquestes dones perquè establissin una relació amb el seu fill, la qual cosa reforça la teoria que l'elecció de Letícia Ortiz no va ser fruit de l'atzar. Segons aquestes afirmacions, Felipe i Letícia es van conèixer en un sopar organitzat per Pedro Erquicia, on diverses presentadores de televisió, seleccionades per l'agència d'Hidalgo, eren presents. A partir d'aquesta trobada es va iniciar la relació que culminaria en un matrimoni que ha estat objecte de constants debats i controvèrsies.
A això se sumen les declaracions de la periodista Maica Vasco, que afirma que la unió entre Felipe i Letícia és més una façana que una relació basada en sentiments genuïns. Basc argumenta que Letícia hauria acceptat certes condicions per convertir-se en reina, ja que aquesta posició li proporcionava beneficis econòmics i socials que de cap altra manera no hauria aconseguit. Provinent d'un entorn modest, el seu matrimoni amb Felipe li va permetre escalar posicions i consolidar-se com una de les figures més influents d'Espanya.
Finalment, Laura Rodríguez va encara més lluny en la seva anàlisi en afirmar de manera categòrica que Felip VI és homosexual. Segons la seva versió, des de la seva joventut el monarca hauria mantingut una relació sentimental amb Álvaro Fuster, un amic de la infantesa i membre d'una de reconeguda família espanyola. Encara que públicament sempre s'han presentat com a simples amics, les declaracions suggereixen que en realitat mantenien una relació més íntima, amb trobades discretes que formaven part d'una vida oculta a l'ull públic.
