La reina Sofia passa un període complicat i marcat per la tristesa. La mare del rei Felip VI estaria enfrontant un estat emocional delicat, possiblement relacionat amb una depressió, després dels durs esdeveniments que ha viscut en els últims anys. El pas del temps és visible en el seu aspecte, i sembla més conscient que mai que es troba en l'etapa final de la seva vida. A aquest sentiment de solitud se sumen les doloroses pèrdues familiars recents. La mort sobtada del seu germà Constantí, a causa d'un vessament cerebral, va ser un cop dur. A més, la seva germana Irene, amb qui mantenia una estreta relació i a qui considera una companya inseparable, pateix Alzheimer en un estat molt avançat, fins al punt que ja no la reconeix. Aquesta malaltia ha deteriorat notablement la seva salut, i Sofia pràcticament se sent sense família propera.
Malgrat les adversitats, la reina emèrita s'aferra al seu paper dins de la institució monàrquica, que considera un dels pocs pilars que li queden. Tanmateix, en les seves últimes aparicions públiques ha estat evident el seu deteriorament físic. Ha necessitat ajuda per caminar, i ha patit petites ensopegades, a més de mostrar signes de pèrdua de memòria, probablement relacionats amb la seva edat.
La reina Sofia no vol ser enterrada al costat de Joan Carles
Igual com el seu espòs, el rei emèrit Joan Carles I, Sofia ha fet els preparatius necessaris per al moment de la seva mort. Dona profundament religiosa, assumeix la mort com una fase natural de l'existència i no defuig parlar d'ella. Ja ha deixat per escrit les seves últimes voluntats, incloent-hi els seus desitjos quant al seu enterrament. En aquest punt, s'ha desmarcat totalment del seu espòs. No desitja ser enterrada a la Cripta Real del Monestir d'El Escorial, on tradicionalment descansen les restes dels reis d'Espanya. Allà tampoc no hi ha espai disponible actualment, però la seva decisió va més enllà de qüestions logístiques: no vol passar l'eternitat al costat d'un home que, segons la seva percepció, mai no la va estimar ni va ser fidel.
El seu desig és molt més íntim i simbòlic. Li agradaria ser incinerada i que les seves cendres siguin escampades al mar Egeu, lloc on va néixer i amb el qual guarda un profund vincle emocional. Aquesta voluntat va ser confirmada per la periodista Pilar Urbano, qui va compartir que la reina prefereix un comiat senzill i conforme a les seves arrels. En contrast, Joan Carles I aposta per un enterrament amb tots els honors, desitjant reposar a terra espanyol, com correspon —segons ell— a qui ha regnat. Així, fins i tot en la mort, ambdós seguiran camins separats.