Quina setmana, la de la reina Sofia. Quatre esdeveniments en 7 dies, un no parar. La grega va assistir a la missa funeral en memòria del seu germà Constantí II, celebrada al castell de Windsor, i en la que va tornar a veure de prop al seu marit absent Joan Carles. No gaire, però: va abandonar-lo per ocupar un espai a primera fila, del braç de la germana Irene, la 'Tía Pecu'.  D'allà saltaria a Palma, ciutat que coneix molt bé com a principal ocupant del palau de Marivent, o per les seves baralles públiques amb la nora Letícia. Li donaven la Medalla d'Or, i el seu discurs d'agraïment es convertia en un ridícul estrepitós: sentir-la parlar en català i castellà va ser una vergonya. L'idioma del regne del qual ha estat xuclant des de fa dècades. Hi ha turistes que acaben d'aterrar des dels Midlands anglesos que dominen millor la llengua. 

La tornada a Madrid se suposava tranquil·la, però la mort de Fernando Gómez-Acebo capgiraven uns plans que incloïen la seva autèntica passió, a banda de ser reina, l'esoterisme i suportar banyes i humiliacions constants: la música. L'emèrita passava pel funeral del seu nebot, amb cara d'amargura, tot i que en sintonia amb altres noms il·lustres de la Família Reial: li passava ràpidament. Molt somrient la vèiem, fa unes hores, presidint el lliurament dels Premis Iberoamericans del Mecenatge. Un plom, amb perdó, però que li oferia un tastet de tot això amb què s'evadeix.

Sofia ballet GTRES
Sofia al ballet / GTRES

L'acte de distincions incloïa una representació de ballet i l'actuació de Maridalia Hernández, una cantant dominicana que va formar part del mític grup 440, que acompanyaven Juan Luis Guerra. No sabem si l'emèrita tenia les cassetes de 'Ojalá que llueva café' o el més libidinós 'Quisiera ser un pez': ens estranyaria, perquè ella és més de clàssica i no gaire ritme. L'artista va interpretar un seguit de peces i, pel que diuen les cròniques, el públic de la sala va quedar entusiasmat. La primera, la reina. Com a una fan desfermada, va acabar el recital aixecant-se de la cadira i aplaudint amb ganes, fins i tot exigint un bis per acabar de complaure la seva melomania. "Otra, otra", se sentia a l'auditori. En el seu cas, seria "otga, otga", amb el seu accent d'expat.

Maridalia Hernández, evidentment, va complir amb els desitjos de la royal i de la resta dels presents. Llàstima que no en vengués samarretes i discos en una paradeta a la porta de la sala, com passa a la majoria dels concerts als que anem els mortals: aquesta versió de la grega ens diverteix més que la seva conducta habitual. El que està clar és que ja sabem com combat Sofia els embats de la vida: es posa la música a tot volum i "ni siente, ni padece". Com una adolescent menfotista. És el seu truc. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!