Hi havia un personatge de dibuixos de fa molts anys que els de 40 anys en amunt recordaran que sempre s'utilitzava com a referent per dir d'una dona que era controladora, severa i excessivament rígida. La "Señorita Rottenmeier", la institutriu de la família Sesseman, que s'ocupava de la Clara, la nena que estava en cadira de rodes, i que es veu trasbalsada amb l'arribada de la petita Heidi.
A la reina Letícia la pinten sovint com una reencarnació seva. Ella no té una Clara i una Heidi sota la seva tutela. Té una Elionor i una Sofia. Diuen de la reina que controla excessivament el que mengen, prohibeix que tinguin mòbil, les obliga a que llegeixen literatura culte, no els hi deixa menjar ni brioixeria industrial ni dolços, les separa sempre que pot de la seva àvia paterna, és sobreprotectora, i un llarg etcètera. De fet, les males llengües diuen que el rei Felip ni pincha ni corta en l'educació de les seves filles i que tot ho manega la mare de les criatures.
GTRES
Qüestionada pel seu caràcter perfeccionista, sempre queda en desavantatge comparada amb la seva sogra, una reina Sofia que té una imatge més positiva per part dels ciutadans. La revista Vanitatis es pregunta si "¿realmente fue tan diferente de Letizia cuando sus hijos eran pequeños?" i recorda alguns detalls que poden aportar una mica de llum perquè jutgin vostès mateixos.
GTRES
La mostren com a una "progenitora firme, preocupada por sus hijos, y con cierta predilección por el príncipe Felipe, a quien muchas veces consentía". La reina va ordenar que en tot moment hi hagués un ajudant que acompanyés el nen en qualsevol activitat que tingués lloc fora de la Zarzuela "para tener un elemento de contacto y observación próximo en la zona". És a dir, un xivato. No així amb les infantes. Sempre pendent del nen de la casa, un dia va callar quan el va veure aparèixer amb una gran gerra de cervesa amb 13 anys. I quan Felip va anar a estudiar al Canadà, el va acompanyar i durant tot el vol li va estar llegint la cartilla sobre com devia comportar-se en la seva absència.
GTRES
Es pujava per les parets quan algú la desautoritzava en qualsevol qüestió referida als fills. La filosofia que feia servir amb Elena, Cristina i Felip? "La fórmula del premio y el castigo. Castigos leves, pero que les fastidiasen un poquito: 'Anda, vete al cuarto de baño y piensas un rato, hasta que te arrepientas de lo que has dicho; entonces, vienes y pides perdón' o 'Tú este sábado te quedas haciendo los deberes y no ves la película', o 'La merienda con tus amigos queda suspendida, avísales y diles que por tu culpa no pueden venir porque estás castigado'".
GTRES
I què feia mentrestant Joan Carles? El rei emèrit ja apuntava maneres de rey campechano i amant de les festes i el portal recorda una anècdota al respecte, quan un estiu on els tres germans, acabats d'entrar en plena adolescència, van voler anar a la discoteca. Sofia es va negar en rodó. Però JC va insistir ("Sofi, déjales ir. No les va a pasar nada") i la va acabar convencent. Potser després va fer servir la mateixa fórmula amb la seva dona quan volia marxar de cacera o amb alguna amiga: "Sofi, déjame ir. No me va a pasar nada".