Això del retorn de Joan Carles de Borbó és com desfullar una margarita mentre preguntes: "M'estima? No m'estima?". Vaja, que cada dia la cosa canvia segons evolucionen les investigacions sobre els seus escàndols econòmics. Un dia el tenim assegut en un jet privat amb una copa en la mà en direcció Madrid, i el següent torna a estar suposadament deprimit, trist i avorrit en la seva gàbia d'or dels Emirats Àrabs. Hem perdut el compte de les vegades que, segons els mitjans afins i el seu entorn més proper, l'emèrit estava a punt de trepitjar Espanya com a un triomfador. Estem a 11 de gener de 2022, i de veure'l per Madrid, ni rastre. I ja són 16 mesos i dos aniversaris lluny, molt lluny. Cada vegada més.
El principal motiu que bloqueja el seu viatge de tornada és que les més altes esferes de l'Estat no el volen veure ni en pintura. És un home que fa molta més nosa que servei, està amortitzat i només pot portar més mals de cap. A qui? Doncs per una banda al govern de Pedro Sánchez, però també i molt significativament el seu fill i rei Felip. L'ombra de Joan Carles és perjudicial per a la salut de la institució, i el monarca no vol jugar amb las cosas de comer. En Felip el va fer marxar, i en Felip és qui el veta. I per molt de temps que hagi passat des d'aquell agost de 2020, el segueix considerant un element tòxic. Una maniobra desesperada per salvar els mobles que no complau tots els fans monàrquics. La branca joancarlista no li perdonarà mai l'afront, com Cayetana Álvarez de Toledo a Manuela Carmena per uns altres Reis, els Mags. El líder mediàtic d'aquest batalló és ben conegut: el veterà periodista i especialista en temes reials, Jaime Peñafiel.
Perquè sabem que en Jaime és periodista, perquè si no hom pensaria que és advocat i es dedica a la defensa dels interessos del seu ídol caigut. De la seva ploma neixen textos demolidors contra el fill Felip, però també contra la detestada Letícia i fins i tot contra la dona Sofía, a la que sempre retreu el mateix: si vas patir tant per la vida extramatrimonial d'en Joan Carles, per què no el vas deixar? Per què no t'has divorciat? Una forma de dir-li aprofitada i covarda, perquè sense el seu matrimoni amb el Borbó hagués perdut moltes més coses que un marit infidel. També un estatus en tots els nivells. Peñafiel posa l'argument de tant a tant sobre la taula, com ha fet a Las Repúblicas: "Ha cerrado los ojos ante ciertas conductas, creándose un mundo propio donde no puedan herirla los avatares de la vida en común, no solo con su marido sino también con su nuera, su hijo y sus nietas. El silencio que mantiene ante lo que está sucediendo en su vida, sin quejarse jamás y sin explicarse tiene varias lecturas y ninguna buena".
L'escriptor l'acusa de no haver tingut mai els nassos de fotre el camp o d'engegar-lo a dida, com sí ha fet Felip en una situació dramàtica per a la Casa Reial. "Prefiere arrastrar su dignidad herida de mujer engañada y maltratada públicamente". No li perdona que, quan el fill fa fora el pare, "Sofía se fue de compras al Corte Ingles de Palma, como si aquel drama no fuera con ella, cuando hace dos años que ni habla ni ve a quien todavía es su marido". Home, tampoc seria d'estranyar, oi? Les coses no han canviat gaire des que no hi és físicament: el rosari d'amants continua rajant. Fins i tot asseguren que una d'elles, Marta Gayá, li acompanya a Abu Dhabi. La humiliació continua. Per tot això s'entén la posició que manté sobre el seu retorn. Jaime Peñafiel és rotund: "Lo sé". Què en sap? Doncs que, si fos per ella, el Borbó no torna a Espanya en vida. "Sé que ni desea su vuelta". És una de les dolentes de la pel·lícula, emparelladaamb "su nuera, la mayor enemiga que el emérito tiene en Zarzuela, junto con Jaime Alfonsín, el jefe de la Casa de su Majestad y la persona que, el 3 de agosto de 2020, le informó en presencia de Felipe VI que tenía que abandonar la casa y el país".
Aquest desig, o millor dit, no-desig, fa que el dinar amb les filles Elena i Cristina el dia de l'aniversari de Joan Carles adquireixi una nova dimensió. La d'una bufetada en tota la seva reial cara. La guerra interna segueix tan viva com el primer dia.